El sociòleg d'origen polonès Zygmunt Bauman ja ens va advertir fa temps que hem passat de la modernitat sòlida a una de líquida. Una substància que pot canviar contínuament de forma i que, si intentem abastar-la amb les mans, s'escola irremissiblement entre els nostres dits. La modernitat, allò que va començar amb la revolució francesa, ha esdevingut líquida, inestable i inabastable. Ha fet un camí sense retorn, de la racionalitat enciclopèdica a la irracionalitat de les xarxes socials.
Recordo un vell acudit en què un presoner és castigat a estar, lligat de mans i de peus, en una bassa plena de fems que li arriben fins a la barbeta. El carceller li pregunta irònicament «Què desitges en aquest moment?», i el penat respon «No feu onades!». Probablement és el que respondríem tots nosaltres a una pregunta com aquesta, tot i que ara d'això se'n diuen «enquestes» i són una de les eines de tortura preferides pel poder vigent.
Actualment, des de totes les instàncies, ens demanen flexibilitat. Ens diuen que res és per sempre, ni la feina, ni la casa, ni la parella. Tot és mutable, canviant, com la realitat virtual que se'ns presenta tothora. El món és com una mena de joc en línia en el qual sempre perdem encara que aparentment sembli el contrari, perquè la veritat és líquida i només els més poderosos són capaços de bastir les seves vides per damunt d'aquest onatge constant.
El futur ja no és per sempre, s'ha de muntar i de desmuntar contínuament, allò que avui és «tendència», demà estarà irremissiblement passat de moda. Però si alguna cosa ens ha ensenyat la història, és que a l'enemic només el podem vèncer amb les seves pròpies armes.
Potser en l'adaptabilitat està el secret, ens caldrà trobar certeses flexibles -com les de Bauman-, per sortir de la bassa de fems sense fer onades.
