Segona jornada del judici de la pallissa mortal que va posar fi a la vida d'un jove a l'exterior de la discoteca Caribbean de Girona. Si el primer dia les parts havien demanat al jurat popular que es guiessin pel seu «sentit comú», els testimonis que van declarar ahir no els ho van posar gens fàcil.

Un a un van anar passant diferents persones que es trobaven aquella nit a la discoteca, algunes d'elles més pròximes a la víctima i d'altres als encausats. Si s'hagués de definir, doncs, en un sol adjectiu el resultat de les entrevistes practicades, segurament hauria de ser la de contradictòries.

Els primers a explicar la seva versió dels fets van ser els amics del jove mort, que aquella nit de Cap d'Any del 2016 havien sortit de festa amb ell. «Una persona seriosa, gens agressiva i que poc tenia a veure amb les baralles» van coincidir tots, «tot i que es podia defensar, com tota persona».

A partir d'aquí, els records de les diferents persones es van anar trepitjant amb els relats que havien presentat durant la instrucció. Tant que mentre un d'ells assegurava que els acusats li havien clavat una pallissa donant-li puntades al cap i a les costelles, els altres no podien concretar quina havia estat la participació dels dos homes asseguts a la banqueta.

Tampoc si aquests havien estat junts o separats a la discoteca, o qui va ser la persona que va atrapar a la víctima quan aquesta va sortir corrent cap a Salt amb la intenció de fugir després de la primera baralla on ell hauria utilitzat un ganivet per agredir a un dels acusats pels fets. El company de pis de la víctima va ser el que més estona va estar desgranant els diferents episodis, confonent a totes les parts quan va assegurar que no hi havia hagut una trobada prèvia entre la víctima i la persona que el va estafar. Tots els testimonis havien corroborat que el mòbil de l'incident havia estat precisament aquesta petició de cocaïna que s'havia produït dues setmanes abans. Però no pel company de pis, que a més d'assegurar que va passar tot en una mateixa nit, va afirmar: «jo sé que aquests homes el van matar i sé que molta gent no ho diu per por».

Ni diners, ni cocaïna

Afegint encara més interrogants, el suposat «estafador» a qui hauria anat a reclamar els diners la víctima va assegurar no saber res del tema. Ni cocaïna, ni deutes econòmics, ni tan sols res de la baralla a l'exterior de la discoteca. Tampoc es va identificar a les fotos mostrades pel fiscal, «jo estava amb els porters, no en sé res».