Allò que és bo per Sant Narcís, també pot ser-ho per Sant Jordi? El castell de focs que l´Ajuntament devia a la ciutat de Girona a compte del que va suspendre per les Fires amb l´argument que la situació política era molt complicada -la tardor del 2017 la «República catalana» havia estat proclamada, desproclamada i tornada a proclamar; els Jordis havien entrat a la presó; després ho feien Oriol Junqueras i diversos consellers- es va fer ahir, Diada del llibre i la rosa, com a colofó d´un dia molt intens i en un context polític tant o més enrarit que el de fa uns mesos -nous empresonaments de polítics a final de març, cèrcol judicial als Comitès de Defensa de la República, un intent d´investidura fallit i el 155 ben vigent. És veritat que centenars de gironins van anar fins al pont de la Barca, tallat al trànsit; fins a Fontajau o fins a la muralla del Barri Vell per veure uns focs d´artifici inèdits per l´època de l´any, obra de la pirotècnia Hermanos Fernández (Múrcia), innovadors del ram que han guanyat concursos del prestigi dels de Blanes (2011 i 2016), Alacant (2010, 2011 i 2015) i Burgos (2012). També ho és que mentre els petards espetegaven, les terrasses dels restaurants de la plaça Independència, de la Rambla i carrers adjacents, eren plenes. A molts el castell de focs els va enganxar amb gana i, més enllà d´alguna espurna de llum que sobrepassava les teulades, poca cosa més van veure. Molts van mig contemplar l´espectacle des de Correus -feien tard- i d´altres van quedar atrapats al cotxe (la circulació era densa al centre a aquella hora). A la Rambla, entre detonació i detonació, llibreters desmuntaven parades. Allò que és bo per Sant Narcís ho és per Sant Jordi?
