es institucions han dedicat, dediquen i dedicaran quantitats considerables a allò que en diuen «Foment de la lectura» o «Pla de lectura». És inútil. Podrien llençar els diners a un pou i el resultat seria el mateix. No es pot fomentar la lectura sense dir què s'ha de llegir i què no, i això no ho farà mai cap institució pública, ni tampoc cap de privada, si no vol que l'apedreguin, per tant la cosa sempre queda en bones paraules i quatre anuncis més o menys acolorits.

No podem parlar de llibres, en general, sense concretar a quin tipus de llibres ens referim, amb quin contingut, en quin idioma, de quin gènere, de quin autor? Tot depèn i cadascú tira pel seu costat, perquè sobre gustos i sobre interessos editorials, no hi ha res escrit. Quan es parla del «plaer de llegir» a què es refereixen? S'ha de llegir per plaer? Qui sap quines poden ser les preferències dels futurs lectors? Tot es perd en una nebulosa que, quan es condensa, baixa com un reguerol directament cap als embornals.

Oblideu-vos de les campanyes de foment de la lectura i, si voleu llegir, obriu un llibre i ja està. I si el que voleu és que els vostres fills llegeixin, feu el mateix, però sobretot, demostreu davant d'ells la utilitat de les vostres lectures: somrieu quan el llibre us faci gràcia, ploreu quan us emocioni i enceneu una bombeta imaginària damunt del cap quan capteu una idea interessant. Ja arribarà el dia en què entenguin que han de llegir.

I si els vostres fills finalment decideixen fer el contrari del que heu intentat acomplir amb el vostre exemple? Doncs assumiu el vostre error i, si cal, demaneu hora al frenòpata de capçalera, però a vosaltres ja no us podran treure el pòsit de les vostres lectures, que, al cap i a la fi, és l'únic que realment importa.