València està revivint pas a pas el conflicte pel soroll que generen les campanes que va viure Girona fa un any. L'Ajuntament valencià ha ordenat la suspensió del funcionament de les campanes de l'església de Sant Nicolau, els Escolapis i el de Sants Joans al·legant queixes veïnals per les molèsties que ocasionaven. El 13 de gener es va fer un informe on s'indicava que el so sobrepassava els límits permesos, fet que va despertar tota mena de reaccions i comentaris. Un relat molt similar al viscut a Girona. A la ciutat catalana el 6 de gener de l'any passat les campanes vaig deixar de sonar a les nits per la protesta de l'hotel Històric que assegurava que molts clients anul·laven nits perquè no podien dormir. L'Ajuntament tenia, a més, diversos estudis que validaven l'excés de decibels. La demanda de l'Ajuntament al capítol de la Catedral la va signar l'aleshores alcalde i ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El consistori de València va exposar que havia rebut queixes de «contraminació acústica» i ha exigit a l'església que adopti «mesures correctores» perquè segueixin sonant. Es tracta d'una situació semblant a la de Girona, on l'establiment turístic sempre ha denfensat que no està en contra del so, sinó del seu excés. De fet, ha apuntat sempre que només demana que es compleixi la normativa que impedeix soroll de més de 40 decibels a les nits. Com que el Capítol de la Catedral i el Bisbat no podia esmorteir aquest nivell, va decidir directament evitar que a les nit sonessin.

Mentre uns reclamen que no se sentin les campanes, s'han despertat veus a favor del so, a ambdues localitats. A València, hi ha hagut veïns i comerciants propers a l'església que han assegurat que mai l'han molestat les campanes. També un col·lectiu de campaners ha posat el crit al cel per la mesura decretada pel consistori valencià, al mateix temps que el rector, Antonio Corbí, ha assegurat que darrera la decisió municipal no hi ha cap denúncia veïnal sinó una «qüestió ideològica.» L'alcalde, Joan Ribó, és de Compromís.

El rector s'ha ofert a fer d'intermediari per trobar una solució. Tot plegat, al mig de l'anunci de la reforma de la capella de la comunió valorada en un milió, amb el rector iundicant que hauria volgut celebrar-ho «fent voltar les campanes».

A Girona, el conflicte va agafar amb Albert Ballesta com alcalde qui va reunir-se amb les parts en diverses ocasions. Els defensors del so de les campanes són l'Associació de Veïns del Barri Vell. Fins i tot han arribat a aparèixer veïns dient que no podien dormir des que no sentien les campanes.

Toc protegit

L'Ajuntament va anar més enllà i va decretar el retorn del so de les campanes i el ple municipal del mes de maig va acabar aprovant la protecció del toc de campanes a les esglésies de la ciutat tot declarant-lo Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), ja amb Marta Madrenas com a alcaldessa. Aquell dia, la CUP es va abstenir i ERC-MES hi va votar en contra. Des d'aleshores, a Girona, les campanes tornen a sonar. La mesura no va agradar l'hortel Històric que va acabat traslladant el cas als jutjats. Enmig de la disputa, l'Associació de Veïns va promoure un concert de campanes durant el festival Temps de Flors, el mateix mes de maig. Les campanes, van sonardes d'un quart de dotze fins a mitjanit.

Dins l'equip de govern, algunes veus han lamentat entre passadissos que el consistori hagi acabat fent-se enrera de la decisió inicial, i consideren que pot acabar apareixent una sentència judicial encara més perjydicial que la inicial, que era silenciar el so de les dotze de la nit a les set del matí.