i ha dues menes de pobles, els que tenen biblioteca pública i els que no. Els primers són més civilitzats, tot i que no sempre l'arriben a tenir els que més se la mereixen.
Anglès és un poble de la Selva civilitzat i meritori, perquè té una biblioteca en el centre del poble, que serveix d'àgora de la cultura i de la civilitat. Mentre llegeixes, en una sala de lectura amb vistes, pots contemplar de reüll el baf del Ter que remunta sobre les capçanes dels pollancres més alts.
La biblioteca d'Anglès porta el nom del poeta anglesenc Joaquim Bauxell i Costa, però ara ha decidit també nomenar escriptor de capçalera un dels seus veïns més emèrits, Ricard Creus, que ha exercit durant tota la seva vida de poeta, narrador, assagista, dramaturg i de professor de tècniques artístiques juntament amb la seva companya Esther Boix.
Ricard Creus és una ànima lliure, una figura de qualitats excepcionals que ha merescut sempre el respecte i l'admiració de tothom qui l'ha conegut i que l'ha llegit.
En un pròleg memorable, el de Maria Aurèlia Capmany als seus 36 poemes a partir del 36, s'hi afirma que la bellesa de la seva escriptura és vibrant i agomboladora com un so de campana.
Maria Aurèlia Capmany en aquest mateix pròleg deia també que «el record, en la seva versió més clàssica -amb la revolució proustiana inclosa- té de dolent i de bo, si voleu, que és un paisatge definitiu, emmarcat, en el fons d'un llarg passadís d'indiferència».
Però avui en Ricard no és un paisatge definitiu, és a la biblioteca d'Anglès com a escriptor de capçalera amb la seva presència i amb la seva veu, una veu que ressona i que continuarà ressonant, perquè ell és un poeta del poble i per aquesta raó un poble com Anglès, que és un poble de la Selva però civilitzat i meritori, se l'estima com un dels seus.
