Gimoda

Quan es va començar a gestar la Setmana de la Moda de Girona (Gimoda), més d'un i més d'una van assegurar que seria poc més que un bolet. Un d'aquells bolets que surten quan es conjuren interessos adolescents amb aires de prepotència burgesa, i dels que creiem estar immunitzats a la Girona de sempre. Però qui ho fes segur que ara sent vergonya d'admetre-ho en veu alta, ja que Gimoda ha resultat ser una orquídia de profusa bellesa. El seu èxit rau a haver incidit a trobar maneres de fer que el sector tèxtil gironí revisqui amb més força que mai. Un sector fins fa poc tocat de mort però que pot rebre un nou impuls gràcies al talent de molta gent implicada, a la capacitat de relació amb l'exterior que aporta sang jove i a la generositat d'emprenedores i emprenedors que creen llocs de treball qualificat i que aposten per la integració social. La Setmana de la Moda de Girona demostra que es poden fer les coses bé amb un pressupost auster però amb l'esforç de voluntaris, administració i empreses de sectors diversos. La clau? La generositat en treballar tots junts per un objectiu comú i concret, deixant de costat els egoismes estúpids. El desvergonyiment de la proposta demostra que hi ha vida més enllà de la queixa sistemàtica. Però també deixa clar que altres segments econòmics se'n poden sortir amb esforç transversal i deixant de banda les "capelletes feudals". S'ha evidenciat que es poden trobar oportunitats reals per afrontar la crisi. Només cal ser enginyosos, agosarats, generosos amb el talent i audaços amb els errors.