Els vells republicans, que a falta d'un himne millor cantaven la Marsellesa, eren gent perillosa. Més enllà de voler abolir la monarquia i alçar un bandera nova, eren gent que tenia uns valors, un ideals, la república no era una simple franquícia política com són avui les marques registrades dels partits polítics que ens governen. Ser republicà era entendre la vida d'una manera diferent.
La república és un forma d'organització de la societat i de l'estat. Si funciona tal com s'espera que funcioni, és la manera més radical d'entendre la democràcia. Una democràcia pot tenir un rei, com Espanya o la Gran Bretanya, però no és una república perquè en aquests casos encara que només sigui nominalment, una part del poder no depèn totalment de la voluntat del poble.
En una república es procura que el poder aspiri al bé comú i no a la simple suma d'interessos particulars. La república no és només un tipus determinat de govern, ser republicà és voler que la democràcia es posi al servei del poble, més enllà d'ideologies o de majories dominants i que, naturalment, també respecti les voluntats dels individus. La república, per un demòcrata, és el màxim ideal possible.
Aquells vells republicans, de barba venerable i oratòria brillant ja han passat a la història, però sortosament els seus ideals han quedat intactes. La república continua essent la fita de tots els que creuen en la llibertat, en la fraternitat i en la justícia, i el republicanisme, avui més que mai, i més enllà dels particularismes, hauria d'alçar-se com l'ensenya que ens ha d'agermanar a tots en aquests moments d'incertesa. És clar que, abans ens hauríem de desfer de la monarquia, però això només és qüestió de posar-s'hi.
