Hi ha molts signes del canvi dels temps que s'està obrant a marxes forçades. Sovint aplegades sota els heterònims de "noves tecnologies" i "globalització", diverses tècniques i tecnologies modernes d'arreu del món estan jubilant antics usos i costums d'aquest rodal. Aquest devessall de canvis, lluny de la tranquil·litat amb què durant segles s'han anat produint les petites transformacions, és avui un autèntic tragí d'innovacions i emocions que afecta en extensió i profunditat tota la societat. Un dels signes més evidents d'aquest canvi és la llengua; no només pels neologismes que dia sí, dia també, van apareixent, sinó sobretot per les paraules que desapareixen per sempre darrere del seu significat.

Comprar i menjar

Han passat definitivament a la història coses tan habituals fins fa 40 anys com: la compra en unces (3 unces de pernil dolç) i lliures (una lliura de carn picada); la mesura en vessanes; les marranxes i lleteres; les arengades de barril; les preses de xocolata... Les baguetes de pa francès s'han cruspit bona part del mercat del pa del país. La primera referència en premsa d'aquest tipus de pa és tot just de 1985. Què se n'ha fet de la torna, aquell tros de pa que acabava de fer el pes? El pa morè o negre rep el nom d'integral. Ja no hi ha llet normal sinó sencera, perquè són normals la descremada i la semidescremada.

Per fer la compra, hem passat de les paperines de paper a les bosses de plàstic i ara, de tornada, d'aquestes a les de paper. Les paperines ("cucuruchos") apareixen en premsa gironina des de 1901 i fins a l'actualitat, amb unes 500 citacions. Darrerament, la paraula "paperina" s'associa a castanyes, xurros i cocaïna (paperines de cocaïna). Una de les cites més curioses de la paraula paperina és del dia de Sant Narcís de 1968. Los Sitios va publicar sencer un fragment memorable (duríssim, però memorable) de Josep Maria de Sagarra de la novel·la All i Salobre (1929). La descripció que fa aquest geni de la literatura catalana del cos de Sant Narcís ha quedat per als annals: "Sant Narcís és una de les mòmies que produeixen més impressió. Va vestit de teles meravelloses i de pedres de valor, i la gran paperina de la mitra se li clava entre els ossos del cap. En definitiva, sant Narcís és una relíquia horripilant".

Religió

Dos mil anys d'història de l'Església han donat per a molt. En el camp de l'art, de la cultura i també de la llengua. Hi ha moltes expressions i locucions de la vida quotidiana que han begut de les fonts religioses però que avui, perduda la fe, estès l'acriticisme, són en vies de desaparició definitiva. Moltes d'elles són incomprensibles als alumnes de les aules de casa nostra: "vendre's per un plat de llenties"; "treure el Sant Cristo gros"; "sortir amb un ciri trencat", "ser la pell de Barrabàs"; "semblar Maria Magdalena"; "acabar com el rosari de l'aurora" (aquesta expressió apareix en premsa gironina des de 1926 més de 650 vegades); "rentar-se'n les mans"; "quedar-se per vestir sants"; "per a més Inri"; "passar un calvari"; "net com una patena" (als diaris des de 1909 amb més de 100 citacions); "no estar catòlic"; "fer Pasqua abans de Rams"; "despullar un sant per vestir-ne un altre"; "anar d'Herodes a Pilat"...

La roba del fons d'armari

La moda implacable ha dut al fons de l'armari de la memòria paraules i peces de vestir: càrdigan, per exemple, una jaqueta esportiva de punt, popularitzada per J. Th. Brudenell, setè comte de Cardigan; katiuska, bota alta, anomenada així pel nom de Katiuska, protagonista de la Sarsuela del mateix títol de Pablo Sorozábal; leotards, braga de dos camals que cobreix el cos de la cintura als peus, que es diu així per J. Léotard, acròbata francès del XIX, que la va dissenyar; la trenca, un ?abric curt, de color caqui, amb caputxa, de llana gruixuda, que es corda amb palets; les calces, en sentit genèric de pantalons; el pul·lòver, paraula anglesa que anomena un jersei sense mànigues i amb el coll amb pic; l'anorac, paraula esquimal que designa la jaqueta de pell girada amb caputxa... I tants altres mots i objectes que se'n van: els peücs, l'estrenyecaps, les màrfegues, l'edredó...

Les cases i les cures d'abans

Les cases d'abans eren de sostres alts, de finestres esventades, balcons i persianes. Tenien golfes, rebost (des de 1892, 37.045 aparicions en premsa), comuna, despatx, mobles escriptori, salamandres, estufes de llenya, carbó antracita, aigua litines, llar de foc amb clemàstecs, trespeus i graelles, vànoves, brasers... Tot un món que inexorablement s'acaba.

És certament curiós que en pocs anys hagin pràcticament desaparegut del tot de les cases les injeccions i els supositoris (des de 1897 en premsa). L'oli de bacallà o de fetge de bacallà, anunciat als diaris des de 1887, fineix la seva cursa exitosa el 1990.

Locucions i antropologia

La desaparició dels toros de lídia de les comarques gironines significa també el procés de desaparició d'un aplec molt important d'expressions quotidianes: "tractar a baqueta"; "trencar-se les banyes"; "saltar-se les coses a la torera"; "mirar-se els toros des de la barrera"; "anar de dret al toro"; "ple fins a la bandera"; "tenir mà esquerra"; "parar els peus"... El canvi de la pesseta a l'euro ha comportat també la pèrdua de sentit de moltes locucions relacionades amb les monedes antigues: "no tenir ni un ral"; "El que faltava pel duro"; "Sopar de duro"; "Fer la primera pesseta"; "salut i peles"; "pela llarga", "canviar la pela"; "fer-ne cinc cèntims"; "val molts de cèntims"... Finalment, un conjunt de conegudes locucions d'àmbit col·loquial i de gran expressivitat han quedat bandejades en ares d'allò políticament correcte: "treballar com un negre", "estar negre", "enredar com a un xinès", "fer-se el suec", "no haver-hi moros a la costa", "tractes de gitano", etc.

Actualitzar els diccionaris no és feina fàcil. Ni per Internet, ni a peu de galerada. És indiscutible que l'extinció de mots no afecta aquells que el poble usa i transmet habitualment: guapo i tonto, per exemple. El que és curiós -i de rebut- és que al DIEC s'hi admeti "guapo", que és evident que es refereix a molt poca gent, i que, en canvi, s'hi prohibeixi "tonto", que abraça a tanta i tanta gent. En aquests casos, el perill d'extinció s'estén a la institució.