Aquarts de sis d'aquesta tarda, a la Casa de Cultura de Girona, dins del curs de les Aules d'extensió universitària de la UdG (30 sessions més la d'obertura, del 14 d'octubre al 16 de juny), Albert Rossich pronunciarà una conferència intitulada "Humor i poesia en el Rector de Vallfogona".

Enguany farà 30 anys de la publicació d'una obra cabdal per als estudis de la literatura catalana: "Lo Parnàs català", del professor de la UdG, Albert Rossich. Aquest estudi sobre la poètica catalana del barroc és de fet una reivindicació de la categoria literària de la literatura catalana en el període mal anomenat per la crítica romàntica "de la Decadència". En aquesta tasca, reivindicativa i ponderadora d'aquest període, ha insistit el professor gironí al llarg de les darreres dècades amb diversos articles i llibres.

De fet, Girona ha mostrat sempre un interès especial per la figura del rector de Vallfogona de Riucorb. Ben probablement perquè almenys en dues ocasions estigué ben vinculat als afers de la ciutat. D'una banda el 1610 quan participà en un Certamen Literari convocat pel canonge Jaume d'Agullana per celebrar la beatificació de Sant Ignasi de Loyola. De l'altra, el 1621, quan fou secretari del bisbe de Girona Pere de Montcada. Ambdues estades estan perfectament documentades i explicades per A. Rossich a El rector de Vallfogona i Girona, dins el núm. 115 de la Revista de Girona. A més a més, mossèn Vicenç Garcia compongué uns goigs als sants màrtirs gironins: "Girona serà ditxosa / i per lo món celebrada/ sols per ésser regada / amb vostra sang preciosa"... Tot i ser Girona un dels indrets on més ha estat estudiat i reivindicat, Vicenç Garcia no hi té cap carrer ni cap escultura dedicada.

Garcia, com Quevedo, visqué amb passió la febrada barroca; escriví amb ironia i mordacitat, amb pessimisme vital i profunda desil·lusió. Ens faria molta falta avui per interpretar "els nous temps". Així, per exemple, allunyat com estaria de l'encaparrament morbós de les autoritats sanitàries, segurament ens proposaria per als paquets de tabac aquesta suculenta i barroca inscripció, extreta d'un poema seu: "Tabac cast, tabac sant, tabac tan fort/ Que de ser immortal dubte no té,/ puix venç l'Amor, i Amor venç a la Mort,/ El qui diu mal de tu no sap què és bé (...)" Hauria d'anar alerta, això sí, perquè, tenint en compte la mediocritat intel·lectual imperant, correria el risc de ser anatemitzat per promoure l'ús del tabac entre els joves.