El millor Girona de la història repta el Madrid pel lideratge

Ara fa deu anys i tres mesos, el Girona de Rubi es quedava a les portes de l’ascens a Primera en el play-off contra l’Almeria. «Mai més estarem tan a prop de Primera», se sentia a dir per Montilivi entre els aficionats blanc-i-vermells, que veien allò com un tren que no tornaria a passar. El creixement del club coincidint amb l’aterratge dels propietaris actuals, ha permès que el tren hagi tornat a passar uns quants cops més i que el Girona l’hagi agafat un parell de cops (2017 i 2022) per fer-se un lloc entre els millors. Si tastar la Primera Divisió ja va ser fer realitat un somni impossible, això d’avui al vespre ho superarà tot. Amb un començament de temporada apoteòsic, amb 19 punts de 21 possibles, el Girona s’ha enfilat al capdamunt de la classificació de Primera i rep el Reial Madrid, en un duel que servirà per decidir qui acaba líder al final de la vuitena jornada. No és que els de Míchel hagin arribat al lideratge sense fer fressa, perquè el joc deliciós que practica l’equip ha cridat l’atenció de tothom ja fa setmanes i la llista d’elogis que col·lecciona és inacabable i, per tant, comença a no ser una casualitat la posició de l’equip a la taula. El Girona no guanyarà la Lliga però, l’equip té ganes de continuar alimentant la il·lusió de la gent amb el seu art futbolístic. 

Totes les mirades futbolístiques del món estaran centrades a Montilivi on el Girona intentarà continuar exhibint la seva proposta atractiva i efectiva davant d’un dels millors equips de la Lliga i d’Europa, amb la dificultat que comporta, . Míchel sempre ha mantingut que tots els rivals són de «la mateixa lliga» independentment de l’objectiu que tinguin i que els tres punts valen igual. El Girona sempre ha mirat als ulls i jugat amb la mateixa mentalitat contra qualsevol rival, fos el filial de la Reial Societat o el Madrid. I avui tampoc canviarà de proposta futbolística. Això sí, amb la petita diferència que avui els de Míchel tenen el Reial Madrid per darrere a la classificació. D’eufòria n’hi ha i molta a l’entorn i, sobretot entre l’afició. Al vestidor, Míchel mira que no entri, tot i que és complicat. Amb eufòria o sense, ningú s’atreveix a dir que el Girona avui no té cap possibilitat de guanyar. Que és favorit? No, i ara; però que pot derrotar el Madrid? Oh i tant. Només cal recordar que l’any passat n’hi va clavar quatre. Va ser extraordinari, és veritat, però amb el nivell que exhibeix ara el conjunt de Míchel, per què no es pot repetir? Això d’avui és un regal en majúscules per a tots aquells aficionats que van quedar amarats de tristor per les derrotes amargues contra Almeria, Lugo, Osasuna o Elx i encara més per als que van viure l’etapa més grisa del club. Toca gaudir, xalar, fins i tot presumir i, sobretot, somriure.

Aturar Bellingham, Vinicius, Rodrygo i companyia per força que no serà fàcil. Per molt que l’empresa que té el súper Girona avui a davant sigui la més complicada del curs, Míchel i els seus homes ho intentaran. El tècnic va fer alguna rotació a Vila-real (1-2) que pot donar alguna pista de com jugarà avui. És possible que Couto entri a l’equip i reforci la banda dreta amb Arnau per darrere. Caldrà veure si jugarà amb línia de quatre o de cinc al darrere, cosa que faria que entrés Blind. Reforçar la rereguarda suposaria perdre una peça a la mitjapunta i la peça que cauria seria Iván Martín o Tsygankov. La resta de titulars habituals, en principi, haurien de tenir el lloc assegurat a l’onze. 

Bellingham torna a l’onze

Mentrestant, el conjunt blanc arriba sense Alaba, que es va fer mal contra el Las Palmas, ni Courtois i Militao, lesionats de llarga durada. Els problemes a l’eix de la defensa faran que Ancelotti jugui amb Nacho i Rüdiger tot i que també ha convocat el jove del Castella, Carrillo. Suplents contra el Las Palmas, Bellingham, Vinicius i Rodrygo -l’ídol de Savinho- es perfilen titulars aquest vespre a Montilivi. L’anglès és el màxim golejador de la Lliga amb cinc dianes fins ara.