Segueix-nos a les xarxes socials:

L'Escala

Marián Aguilera: "la sirena d'Empúries" que va portar la flama olímpica

«Era com un somni», confessa l'actriu 30 anys després

Marián Aguilera: "la sirena d'Empúries" que va portar la flama olímpicaJoan Castro / EPC

«La sirena d'Empúries», li diu encara algun nostàlgic. Tenia 15 anys quan va desembarcar amb la flama olímpica davant la mirada sense parpellejar del món. Això va ser cinc anys abans que compartís fama adolescent amb Elsa Pataki en Al salir de clase. Més d'una dècada abans que es convertís en la icona LGTBI de Los hombres de Paco. «Era com un somni», confessa l'actriu 30 anys després. «Era tan gran tot que jo crec que no estava ni nerviosa –riu- Jo crec que ni estava».

Marián Aguilera recorda l'aniversari olímpic des de Los Ángeles. Fa 4 anys i mig que la van cridar per a fer una pel·lícula i es va quedar. Allà o aquí, no deixen de preguntar-li per Los hombres de Paco. Encara li envien cartes per protagonitzar aquesta història d'amor entre dues dones de primers dels 2000. «Tinc un munt de seguidores que s'han convertit en amigues –explica- He fet una mica de mare de moltes d'aquestes noies”.

Marián podria resumir en dues paraules el seu periple dels 15 amb flama olímpica: «Vaig aprendre molt», promet. «Va ser tan artístic… Ho va dirigir Rosa Vergés. Ella va ser la que va confiar en mi. No sé on em va veure –s'encongeix d'espatlles-. Sempre m'han sortit les coses una mica així. De sobte hi ha algú que et crida: ‘Escolta, vols fer aquesta deessa grega que arriba en un vaixell?'».

No, aquests dies no es buscarà per Youtube. «Jo no soc molt de veure'm», assegura. No va perdre el cap amb tanta atenció olímpica? «No he estat mai una persona de posar l'ull en l'impacte que produeix», es lleva importància. Va començar en això amb 7, 8 anys. Amb 15 ja havia actuat en el Romea i havia estrenat en el Grec amb Juanjo Puigcorbé.

La moralitat olímpica? «A mi em van culturitzar –apunta-. A nivell artístic, actoral… És la part que m'emporto. Que no era només baixar-se de la barca i caminar. Després havia de llegir uns poemes, i tenia aquí a Núria Espert, a Irene Papas… Déu meu, no em distragueu amb la part de la barca, que després ve el difícil -riu-. Que aquí és on es veurà si jo valc o no valc». Va ser aquí on es va convertir en actriu? «Probablement, aquí vaig prendre la decisió de quina part em movia».

Prem per veure més contingut per a tu