Lluís Sala, el representant gironí a l’Eurocopa

Demà farà una setmana que l’Eurocopa està en dansa. De moment, poques coses destacades s’han pogut veure llevat del gran gol del txec Schick a Escòcia des del mig del camp o dels dubtes d’Espanya contra Suècia. El pròxim partit del combinat que entrena Luis Enrique serà dissabte altre cop a La Cartuja contra Polònia. Un partit que després de l’empat de dilluns i de la derrota dels polonesos contra Eslovàquia (1-2) es converteix en pràcticament una final per a tots dos. Punts i classificació al marge, les comarques gironines també tenen representació en aquesta Eurocopa. El torneig està suposant una vivència bestial per a l’exmembre del cos tècnic del Girona (2014-19), Lluís Sala, un dels responsables de la preparació física de la selecció polonesa. Nascut a La Jonquera i resident a Viladamat, Sala reconeix que l’Eurocopa és «el repte més gran» de la seva carrera. «Tot és il·lusió i energia. No sabem on tenim el límit i mirarem d’arribar tan lluny com sigui possible», destaca. L’alt-empordanès forma part de l’staff que lidera el portuguès Paulo Sousa, l’entrenador amb qui va començar a treballar l’any passat al Girondins de Bordeus, després de posar fi a l’etapa a Montilivi.

Format en la preparació física per a l’esquí alpí, on havia treballat per a les seleccions catalana i espanyola, i al rugbi, Sala va entrar al món del futbol el 2007 a través de Rafa Maldonado, un preparador físic amb el qual col·laborava en una empresa de Sevilla i ajudava en la preparació física del Ceuta. A partir d’aquí, el Girona es va creuar en el camí de Sala. No pas, encara, com una sortida professional, sinó per barrar-li el pas de l’ascens a Segona A. Sala va patir a Montilivi el salt del Girona a la categoria de plata. A partir d’aquí, va passar pel Palamós amb Jordi Guerrero fins que el 2014 va aterrar a Montilivi per treballar en la preparació física i recuperació de lesionats. «Mantinc contacte encara amb gent d’aquí com Aday, Mate, el fisio Martí Moreno, Jota, Galiano...». Arran del descens del 2019, Sala va integrar-se al Girondins. «Vaig entrevistar-me amb Paulo Sousa i de seguida en va sorgir molt bona relació. El projecte feia molt bona pinta i m’hi vaig llançar de caps». L’aventura a Burdeus es veuria escapçada per la pandèmia al març quan la Lliga va decidir no reprendre la competició. A l’estiu, el club i l’staff van decidir tallar el contracte.

El nomenament de Sousa com a seleccionador polonès al gener va obrir les portes a Sala a l’staff. «Amb la pandèmia no he pogut fer seguiment de jugadors ni gaire res però, des de principis de mes va estar concentrats a Varsòvia primer i Sopot després per preparar el torneig i jugar amistosos», explica. Les primeres setmanes de feina les va alternar entre Viladamat i Varsòvia on tenia poc temps de fer turisme. Pel que fa a la llengua, Sala reconeix que sap algunes expressions «d’educació» com «bon dia, gràcies o bon profit» perquè els idiomes de comunicació són l’anglès o l’italià. «Els jugadors estan repartits per les lligues italiana, anglesa i alemanya». En aquest sentit, Sala pot dir que per les seves mans passen les cames d’un dels millors davanters del món com Robert Lewandowski. «És una responsabilitat i una emoció terrible. És molt proper i des del primer dia s’ha mostrat obert. Ens ajuda molt. Hi ha jugadors de molt nivell i és una alegria ser aquí», diu.

Les coses no han començat bé de moment per a Polònia, que va perdre en l’estrena contra Eslovàquia. Dissabte, el rival serà Espanya. L’endemà, Sala de ben segur que estarà pendent de què fa el seu Girona a la final del play-off. «Estan en una gran dinàmica i una confiança terrible. En els anys que hi vaig ser me’n vaig adonar que si les últimes jornades s’estava bé, hi havia opcions de tot. Tant de bo acabin pujant».