29 de setembre de 2020
29.09.2020
L'Empordà

Fundar un club en temps de coronavirus

Un grup de vuit amics, tots jugadors i entrenadors d'entre 19 i 23 anys, formen la junta del Vòlei Girona, que acaba de néixer per evitar que 150 esportistes, el 70% noies, es quedin sense un lloc on jugar

06.10.2020 | 06:30
Miquel Coll (vocal), Laia Avellana (tresorera) i Jana Darnés (vicepresidenta) del Vòlei Girona, ahir a les escales de l'església de Sant Feliu de Girona.

El coronavirus ha complicat el dia a dia, i la viabilitat econòmica, de molts clubs esportius. Incerteses sobre el desenvolupament de les competicions, baixada dels ingressos, adaptació dels entrenaments als nous protocols sanitaris, els dubtes sobre si es podrien fer extraescolars... Aquest estiu, el panorama no era més il·lusionant per posar-se al capdavant i, encara menys, per crear-ne un de nou. «Però la nostra passió pel vòlei ha estat més gran», deixa anar convençuda Jana Darnés (19 anys), que, amb set jugadors i entrenadors de la desapareguda secció de vòlei de La Salle Girona, tots d'entre 19 i 23 anys, han fundat el Vòlei Girona. Un club nascut fa encara no dos mesos, aquest passat juliol, que compta amb un centenar i mig de jugadors, el setanta per cent noies, i tretze equips que juguen i entrenen repartits entre les pistes cobertes de les escoles Cassià Costal i Migdia i els pavellons de Pont Major i Santa Eugènia.

La història arrenca fa més o menys mig any. El passat mes de març, amb el confinament, «des de l'escola ens van dir que ells deixarien de tenir seccions esportives i, que per tant, no podríem entrenar més allà; era deixar el vòlei o buscar-nos la vida». Per a ells, gent com Jana Darnés, ara vicepresidenta del club, Laia Avellana, la tresorera amb 21, o Miquel Coll, vocal amb 22, era deixar de fer el que els apassiona, jugar i entrenar equips de vòlei, però també deixaven a l'estacada 150 famílies. «Hem rebut molts missatges d'agraïment de les famílies, perquè a l'estiu ens deien que tenien la filla que volia continuar fent vòlei i que si nosaltres no ens sortíem, no sabien què farien d'extraescolar», apunta Coll, mentre Avellana recorda com «mentre el juliol i l'agost nosaltres teníem els dubtes de si aconseguiríem solucionar tots els temes burocràtics per formalitzar el club, les famílies tenien la incertesa de saber si els seus fills i filles podrien seguir jugant a vòlei».

«El tema burocràtic per fundar un club és impressionant, portem dos mesos i encara no estem de tot», reconeix Darnés, que, amb el que de fet són un grup d'amics que jugaven i feien d'entrenadors, han tramitat la inscripció de la nova entitat a la Generalitat, han parlat amb hisenda, amb l'Ajuntament per trobar pistes per entrenar, buscar material, samarretes, dissenyar un logo a partir de les propostes dels jugadors del club... «Vam veure que no teníem club, que nosaltres havíem de passar a ser la junta, que la Laia gairebé no havia tocat mai una taula d'Excel per fer una factura, jo no havia parlat mai amb hisenda... Ens vam dir: ho hem de fer anar endavant i ens hi vam posar en un estiu de moltes reunions i de dir-nos: jo t'ajudo a fer això i tu m'ajudes aquí».


I a on entrenem i juguem?

La manca de suficients pistes i horaris disponibles als pavellons és una de les lluites/queixes habituals en moltes poblacions. I Girona ciutat no és cap excepció. Aquesta era un dels principals temors dels promotors del nou Vòlei Girona aquest estiu. «Recordo que, quan hi va haver la darrera reunió amb l'Ajuntament, estàvem connectats i vaig acabar fent un salt d'alegria», diu Coll, que, com la resta està «molt agraït a l'ajuntament per com ens han ajudat». L'antiga secció de vòlei de La Salle entrenava al pati i al gimnàs de l'escola, menys els equips sèniors, que per normativa han de jugar en pavellons, que ho feien al de Pont Major. Ara, ja sense vinculació amb La Salle, el Vòlei Girona s'entrena als patis coberts de les escoles Cassià Costal i Migdia i al pavelló de Santa Eugènia, a més de mantenir les hores que tenien a Pont Major. «Era el tema que més ens preocupava, estem agraïts amb l'Ajuntament, que ens ha ajudat molt; hem trucat als tècnics infinitat de preguntar coses, suposo que deuen estar cansats de nosaltres», diu Darnés, mentre Laia Avellana apunta que «sense aquestes pistes no sé com ho hauríem fet. Dir a un equip vosaltres sí que podeu jugar i a un altre, vosaltres no?». Així, el Vòlei Girona té tretze equips, però està en procés de fer-ne un més, que seria el catorzè; amb tres sèniors, tres juvenils, dos cadets, tres infantils i un aleví i un benjamí.


L'ajuda de les famílies

Fundar un club nou és complicat, però fer-ho en temps de coronavirus i restriccions en les trobades presencials encara ho és més. Moltes reunions telemàtiques i encara més dubtes. «Estem molt content del suport que ens ha donat les famílies, no sabíem com veurien que els seus fills s'entrenessin i juguessin amb tot el tema del coronavirus, amb horaris diferents, els equips repartits per quatre llocs encara que hem fet un protocol molt clar amb l'ús de mascaretes, desinfectant les pilotes... però el suport que ens ha donat ha estat molt gran», expliquen els tres dels vuit directius que han fundat el club en un agraïment que fan extensiu al tema econòmic: «Vam començar molt il·lusionats pensant que no tindríem problemes pe trobar petits patrocinis de 100 o 200 euros, però va haver-hi dues o tres setmanes que trucàvem a molta gent, enviàvem molts mails i no teníem respostes. Estàvem una mica en el pou, desanimats, però amb l'ajuda d'algunes famílies del club ho hem pogut engegar i ara amb les quotes crec que ho podrem mantenir bé».

Mantenir i, esportivament parlant, sense descartar mirar més amunt amb els equips sèniors. «Quan va començar el vòlei a La Salle només hi havia un juvenil masculí i, lògicament, amb el pas del anys hem acabat al sènior, on hem pujat a Primera Catalana i, a uns anys vista, ens agradaria pujar a Nacional, que seria jugar per tot Espanya», reconeix Coll.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook