08 de setembre de 2020
08.09.2020
L'Empordà

«Des de la grada», una guia per orientar la relació entre nens i l'esport

Gil Pla, autor del llibre, considera que la presència dels pares mentre els fills fan esport, «en lloc de ser un problema, l'hem de prendre com una oportunitat»

07.09.2020 | 06:30
Pares observant els seus fills durant un partit de futbol

Saber conjugar "plaer", "aprenentatge" i "competició" és la clau per donar amb el context "propici" per triar l'equip a què apuntar al teu fill, segons exposa en una entrevista amb Efe Gil Pla, un dels autors de "Des de la grada", un llibre dirigit a pares però també a clubs i entrenadors per "orientar" la relació de tots ells amb l'esport.

"L'esport és un dels pocs llocs a què els nens i les nenes poden anar, els pares poden veure'ls i poden veure com creixen. I això no s'ha de perdre de vista. Perquè a vegades els clubs s'obliden que estan fent una funció, que és ajudar a fer créixer nens i nenes. Llavors aquesta presència (dels pares) és privilegiada. En lloc de ser un problema, l'hem de prendre com una oportunitat", explica Pla.

El llibre, escrit també per Joan Arumí i Albert Juncà i publicat per Eumo editorial, està estructurat en tres parts: "abans de seure", "ben asseguts" i "quan ens aixequem", i complementa les reflexions dels autors, que són professors del departament de Ciències de l'Activitat Física de la Universitat de Vic (Osona), amb anècdotes reals per il·lustrar-les.

Pla subratlla la importància que els "valors" o els objectius de el club s'adeqüin al que busca la família a l'hora d'apuntar al seu fill a un determinat esport: "La clau està en l'abans, al decidir on portem al nostre fill".

"Des d'una perspectiva més psicològica o més sociològica, els valors que vol una família no els trenca tan fàcilment un esport. Que l'esport no inculqui exactament els valors que tu com a família vulguis transmetre no vol dir que els perdi, perquè amb tu passarà moltes més hores i porta amb tu des del primer dia de la seva vida", puntualitza Pla.

En el llibre, els tres autors adverteixen que les possibilitats d'aconseguir èxit professional "són residuals, gairebé anecdòtiques", de manera que davant la tessitura que un club "gran" vingui a "buscar" un fill proposen tenir en compte "els guanys i les pèrdues a curt, mitjà i llarg termini", així como tenir en compte l'infant: "sigui quina sigui la decisió, que aquesta afavoreixi el seu desenvolupament personal present i futur ".

Entre les propostes que fan en el llibre per millorar la relació entre pares, fills, clubs i l'esport, es troba una obertura dels entrenaments al públic, fer un "acompanyament silenciós" -metafòricament- en els partits i que els clubs donin oportunitats a tots els nens.

"Demanem una certa distància i un cert silenci. Ens sembla que és bo un cert silenci per no ocupar els espais que li corresponen a l'entrenador i als propis jugadors i jugadores esportistes, però alhora tampoc no podem negar que hi ha aquests moments d'aproximació al que està passant allà, perquè són naturals. (...) Aquest silenci es refereix a tenir una certa distància, a no ocupar els espais dels altres i a fer de pares, no d'entrenadors", resumeix Pla.

Si bé són conscients que no és fàcil canviar certes dinàmiques dels clubs en relació amb la manca d'oportunitats d'alguns nens menys hàbils, els autors defensen "entrenadors valents" i "formats".

"I també que els clubs s'han de sentir com a entitats a les quals cal acompanyar per fer bé les coses", afegeix Pla, que recorda que, de la mateixa manera que els clubs i els entrenadors són necessaris, "sense pares no hi ha esport".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook