15 de juny de 2019
15.06.2019

Marc Gasol i els Raptors de Toronto fan història amb el seu primer anell de l'NBA

El pivot català, president del Bàsquet Girona i amb un passat marcat pels èxits a Fontajau, va proclamar-se campió d'aquesta competició després que el seu equip guanyés a Oakland

15.06.2019 | 06:30
Gasol exultant tot celebrant la victòria.

Els Knicks de Nova York, a part de ser la franquícia més valuosa de tota l'NBA, també és una de les marques esportives amb més ressò a tot el món. No els cal guanyar. Fins i tot en tenen prou amb haver-se convertit en el pitjor equip d'aquesta temporada. Són coneguts arreu i costa ben poc trobar el seu logotip. Malgrat tot, han guanyat el campionat dos cops i de l'últim (1973) fa més de quatre dècades. Recordar això ara té sentit si es parla dels germans Gasol. En Pau, el més gran, ja els havia igualat fa uns anys. Té dos anells i consecutius: 2009 i 2010 amb els Lakers. Des de la matinada de divendres se li uneix el que té en Marc. Als seus 33 anys, suma el tercer anell per la família. Entre un i l'altre, més dels que han pogut celebrar mai els Knicks.

A l'Oracle Arena, un pavelló avesat a celebrar títols les últimes temporades, els Toronto Raptors escribien la pàgina més important de la seva història. Victòria per 110 a 114 a domicili contra els Golden State Warriors, vigents campions. Suficient per situar un definitiu 4-2 a la final pel títol. El primer de la franquícia. I també el primer per a Marc Gasol. Ell, qui va començar el curs a Memphis, una ciutat on hi havia viscut els deu anys anteriors. El mateix que a principis de febrer va acceptar la proposta dels Raptors, un dels equips capdavanters de la Conferència Est. Canvi d'aires i decisió més que encertada, perquè als seus 33 anys emula al seu germà gran i celebra el seu primer anell de l'NBA.

No va viure la seva millor actuació a nivell personal, però sí la més especial. En els 27 minuts que va estar a la pista, va destacar més per les tasques defensives que no pas per l'encert de cara a l'anella. Tres punts, tots des de la línia de personal perquè va fallar els cinc tirs de camp que va intentar. Això sí, nou rebots i quatre assistències van maquillar l'estadística. Poc li va importar al final, amb el títol a la butxaca. Un premi que ha perseguit tota la vida i que s'uneix als èxits col·lectius que ha viscut amb la selecció espanyola, on hi destaquen l'or al Mundial del 2006 i el mateix metall als europeus del 2009 i 2011. «Estic molt emocionat. Això significa moltes coses, ho significa tot. Molta gent es mereix això», deia poc després de confirmar-se la victòria.

L'anell amb els Raptors és el seu tercer títol a nivell de clubs. Pocs, però tots ben especials per a ell. El primer, quan era ben jove, en una lliga ACB amb un Barça en què no va gaudir de massa protagonisme. Poc després, el 2007 i ja més madur, la FIBA Eurocup amb l'Akasvayu Girona, just abans de fer el salt als Estats Units i signant uns números espectaculars que el van convertir en un dels últims ídols de Fontajau. Allà va coincidir amb Svetislav Pesic, qui també l'havia entrenat al Palau. Ahir, el tècnic serbi tot aprofitant la prèvia del primer Barça-Reial Madrid pel títol, va parlar de Marc Gasol. «El seu primer gran trofeu el va guanyar amb mi a Girona. Després de no sé quants anys, ho ha tornat a fer i aquest cop a l'NBA. És un èxit grandiós per ell i n'estic ben orgullós». Fins i tot va definir-se com el seu descobridor. «Li vaig veure un gran talent i quan vaig voler parlar amb ell va ser quan em vaig assabentar que era el germà d'en Pau», recordava.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook