03 de maig de 2019
03.05.2019
Nil Angelats. Base del Bàsquet Girona.

«Lluitarem fins l'últim segon del darrer partit per jugar el "play-off"»

03.05.2019 | 06:30
Nil Angelats, preparat per llençar un tir lliure a Fontajau.

Per a què han servit les dues últimes victòries seguides?

Jo crec que ens han servit per adonar-nos que si se segueix treballant sense obsessionar-se pels resultats, les coses surten. No sé si ho hem fet bé o malament, però sí que sé que hem seguit treballant i ens hi hem seguit esforçant, sempre. Jo no puc assegurar a la gent que vingui a veure el partit contra el Zamora que el Bàsquet Girona guanyi. Però sí que li puc garantir que anirem a tope. Era el que a mi m'agradava quan era petit i com a espectador anava a Fontajau. Que l'equip s'hi deixés les banyes.

En quina època es va aficionar al bàsquet a Girona?

Vaig començar a l'època Akasvayu, una etapa amb partits molt xulos de l'ACB, però li diré que encara em vaig aficionar més i m'ho passava millor en l'etapa del Sant Josep a LEB Bronze i LEB Or. Era un bàsquet més pur, més sacrificat, amb uns equips que s'hi feien amb les dents cada partit.

L'equip hi creu en la possibilitat de classificar-se per als «play-off» d'ascens a LEB Or?

Sempre amb els companys comentes quines possibilitas hi ha. Vam entrar a la fase d'ascens pensant aquestes coses i vam entrar en un espiral molt negatiu. Fa dues setmanes vam deixar de mirar cap amunt, i ara és quan ens han arribat els resultats. O sigui que seguirem així, pensant només en el proper partit.

Com es pot guanyar el Zamora, un rival que els va guanyar de 19 en el partit d'anada?

Ells tenen dos bases molt elèctrics que tiren molt bé de tres, un quatre que ens va fer molt mal i un pivot dominant. Tot passa per defensar bé. Hem de tenir la nostra identitat de ser forts en defensa i córrer en atac. En aquesta segona fase hem perdut una mica l'energia en defensa. Són suposicions, però potser la dinàmica negativa feia que ens costés defensar. Potser inconscientment veure'ns en la fase d'ascens després d'una primera part de la lliga molt bona ens va fer relaxar. Si no abaixem el cul i defensem, és complicat guanyar.

Quin paper ha de tenir demà l'afició? Pot ser el darrer partit de la temporada a casa...

La gent ha de venir a Fontajau a gaudir, sense pensar si serà l'últim partit de la temporada o no. Aquest projecte ha començat fort. Estem amb opcions de play-off i fins el darrer segon del darrer partit ho lluitarem.

Passi el que passi, creu que s'hauran assolit els objectius en l'any del debut a Plata?

Si a principi de temporada ens plantegen com hem anat passant les diferents etapes, ho haguéssim firmat. Vam ser segons al final de la primera fase, i ara, a falta de dues jornades del final, mantenim les possibilitats de fer el play-off. No és una lliga fàcil. El projecte té futur i les coses s'estan fent molt bé, en un club professional en tots els estaments que ho té tot a favor per agafar embrantzida.

Com explica la davallada de l'equip en la fase d'ascens?

És complicat trobar-hi un únic motiu. Jo crec que aquí hi entren factors col·lectius i individuals. A més som un equip jove i el fet d'entrar a la segona fase amb opcions a tot i perdre els primers partits psicològicament va passar factura. Quan entres en una espiral tan negativa és complicat de sortir-ne perquè les derrotes el retroalimenten.

Sent l'equip de Marc Gasol, i amb fitxatges com Jordi Trias, han sigut el rival a batre?

A tothom li agrada jugar contra gent que ha estat a alt nivell. És clar que als altres equips els motiva trobar-se jugadors com Trias o Alzamora i que el president del club sigui Marc Gasol. Però els rivals també es motiven contra l'Alacant o el Villarrobledo, que estan fent una gran segona fase i que pugnen per l'ascens directe.

Un dels problemes durant tot l'any ha sigut la falta d'amenaça exterior?

Estic d'acord que ens ha costat tenir un percentatge elevat en tir exterior. Al llarg de l'any ens ha costat estar encertats. Tenim un joc col·lectiu en què participen tots els jugadors. Però és veritat que el percentatge de tres ha sigut un tema pendent de millorar.

Per a què ha servit el canvi d'entrenador?

No ho sabria dir. Hem seguit els mateixos jugadors, amb el mateix estil de joc. Suposo que ha donat uns nous aires.

Ha tornat a casa després de debutar a l'ACB, una aventura a Alemanya i acabar els estudis. Com s'ha trobat?

A l'estiu vaig acabar la carrera de Biologia ambiental i quan em plantejava si fer un màster em va sortir l'opció del Bàsquet Girona. Ha sigut una experiència molt xula. Duia set anys fora de casa i tornar a jugar a Fontajau ha sigut emocionant.

L'ha sorprès el nivell de LEB Plata?

No ho sé... potser sí que és una lliga on, a vegades, el físic pot suplir el talent. A vegades hi ha equips que tiren partits endavant pel seu potencial físic, per això és una lliga tan oberta i on qualsevol rival pot guanyar qualsevol.

L'afició té motius per pensar que el bàsquet masculí a Girona tornarà al màxim nivell?

Jo crec que sí. A Girona hi ha el precedent del bàsquet femení. L'Uni ha anat avançant passet a passet, a poc a poc, però de manera molt sòlida. No hi ha d'haver motius per dubtar-ne. No sé quan trigarà, però estic convençut que Girona tornarà a tenir un equip a l'elit del bàsquet masculí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook