La inquietud davant la gestió del Figueres i creure fermament en la seva millora han fet que Luismi Martínez es decideixi per encapçalar Nous Temps per a la Unió -la nova candidatura que aspira a la presidència del club en les pròximes eleccions.

Com va sorgir la idea de presentar-vos a les eleccions?

És molt senzilla. Som un grup d’homes i dones relacionats amb la Unió, des de diferents àmbits, que tenim clar que la cosa no va bé. Esportivament, és trist que en l’any del centenari estiguem patint per no baixar a Primera Catalana en comptes de lluitar per l’ascens a Segona B. Sobretot, quan va prometre’s a l’assemblea del juny passat. Parlant amb pares i mares, també hem vist que al futbol base hi ha mancances... Ens hem trobat 13 persones que estimem el club i estem disposades a dedicar-li el nostre temps amb un projecte econòmic, esportiu i social sòlid.

En què es basa el projecte?

Hem planificat diverses àrees. Arran de les eleccions, s’han detectat irregularitats en l’estructura social de l’entitat amb un expedient a la Federació. Per tant, s’ha de posar ordre en la legalitat i el dia a dia del club. S’ha de cuidar la relació amb el soci i aclarir quins tipus hi ha, què paga cadascú i quins drets es tenen. Tenim l’exemple del Front Unió, que ara no pot votar.

Què es necessita per cuidar la relació amb el soci?

Transparència. Creem la figura del Directiu d’Atenció al soci amb en Jordi Masmartí, que tindrà un telèfon per atendre exclusivament el soci i així tenir un tracte personal. Les xarxes socials i el web també s’han de cuidar molt més. Així com la relació amb els pares, que no només són una font d’ingressos, sinó l’ànima. El futbol base és el veritable tresor i cal mimar-lo amb els millors entrenadors.

Per tant, el planter és un dels plats forts de la Unió.

Ha de ser la fàbrica. Comptem amb en Pere Cantenys, amb experiència com a director tècnic. A part de futbolistes, hem de crear persones. I tenir cura de la integració.

A banda del soci, imagino que cal reenganxar la societat.

Hem constatat que Figueres i la comarca viuen d’esquena a la Unió. Ja no és el club de la ciutat. Només quedem una colla de nostàlgics i ens adonem que hi ha molta més gent que, d’una manera o altra, ha tingut relació amb l’entitat. Volem tancar ferides i recuperar l’orgull, donant la mà a tots els clubs de l’Alt Empordà.

Tot això demana tenir un equip en categories altes?

Lògicament. Reivindiquem recuperar el talent empordanès. A la comarca tenim jugadors a Primera, Segona, Segona B, Tercera..., que estan més que capacitats per fer un Figueres tranquil i amb opcions a pujar de categoria.