L’atleta Yidiel Contreras va néixer a Cuba fa 26 anys, el 2016 va arribar fins a les semifinals dels Jocs Olímpics de Río de Janeiro -on també hi era el taekwondista local Joel González- i ara, des de Figueres, està entrenant per anar a Tòquio 2020. Té la nacionalitat espanyola i fa tres mesos que se’l pot trobar corrent als migdies i a les tardes a l’estadi Albert Gurt, sota les ordres del tècnic del Club Atletisme Figueres -i també cubà- Augusto Godínez.
Contreras va aterrar a l’Estat espanyol fa sis anys, a Madrid, després de passar per Bèlgica i Itàlia, i els darrers mesos es va establir a Mallorca, on encara té la seva parella i el fill d’un any. Però el seu objectiu és tornar a trobar el camí que el va portar a meravellar en la disciplina de tanques. «L’any passat estava desorientat, buscava el camí correcte i una estabilitat. Quan em vaig trobar l’Augusto en el Campionat d’Espanya, de Getafe, li vaig comentar la meva situació i si podíem treballar junts», recorda el del Playas de Castellón.
Viu a Girona, compartint pis amb el mateix Godínez, el Profe, de la manera com se li dirigeix, i a Figueres hi està trobant la calma necessària per complir els seus desitjos. A terres balears hi sol anar algun cap de setmana i també hi ha passat el Cap d’Any, però si ha d’estar unes setmanes sense anar-hi, per entrenar, se sacrifica. Ara s’està preparant, amb la samarreta de la selecció espanyola, per l’Europeu i el Mundial, però no amaga que l’objectiu és poder anar als Jocs Olímpics de Tòquio, el 2020. «Estem intentant arribar-hi en bona forma, però vull arribar bé a qualsevol competició física i mental», afegeix.
Saltant tanques d’1,06 d’altura
Saltant tanques d’1,06 d’alturaContreras ha passat, en poc temps, d’entrenar sota cobert a unes instal·lacions ben dotades com les del Centre d’Alt Rendiment de Madrid a córrer a la intempèrie, en plena tramuntana, i amb un complex més aviat deixat: «Les instal·lacions d’aquí són semblants a les de Cuba, entrenem de manera rústica, però aquest sacrifici després et fa valorar més els resultats», compara el cubà, que corre en 60 metres tanques en pista coberta (té una marca de 7,65 segons) i en 110 a l’aire lliure (13,65), on arriba a saltar tanques d’1,06 d’altura. «Com a ambiciós que soc, no em conformo, crec que les puc millorar», desitja. I això que de petit «tenia por a les tanques; és una modalitat difícil, les tanques t’escullen a tu».
Venen aquí «pel clima, l’idioma, la cultura i l’escalfor»
Venen aquí «pel clima, l’idioma, la cultura i l’escalfor»Veure atletes cubans vestint els colors de la selecció espanyola és un fet habitual. Quin és el motiu? Augusto Godínez, tècnic cubà del CA Figueres, va aterrar a Girona el 2006 i ho raona així: «A Cuba, l’esport va aparellat amb l’educació, és com un assoliment de la revolució. Hi ha moltes escoles i ser esportista és quelcom transcendent, però quan els joves aconsegueixen els objectius no veuen compensació a tant esforç i opten per obrir un camí professional. Per què Espanya? Es parla el mateix idioma, la cultura i el clima és quasi igual i rebem més escalfor de la gent que en altres països europeus», explica.
Augusto Godínez, l'entrenador del CA Figueres, amb Contreras (Foto: Eduard Martí)
«Les instal·lacions són com les de Cuba, entreno de manera rústica»
«Les instal·lacions són com les de Cuba, entreno de manera rústica»Què l’ha portat a entrenar a Figueres?
Vivia a Mallorca, on tinc la meva dona, el fill i la família, però esportivament estava desorientat, buscava el camí correcte i una estabilitat. Coneixia l’Augusto (Godínez) de fa tres-quatre anys, a Barcelona, en una competició, ens saludàvem i un dia em va dir «pónte para las cosas». En el Campionat d’Espanya de l’any passat, de Getafe, vaig decidir parlar-hi i comentar-li la situació per treballar junts.
Com li havia anat el 2018?
Els resultats no em sortien. L’any passat vaig estar entrenant a França, a Florida i a Itàlia, i vaig canviar dos cops d’entrenador. Al Mundial de Londres em vaig quedar a un pas de la final, però no estava en bona forma i vaig veure que havia de trobar una solució.
Ja ha trobat el camí, després de tres mesos a Figueres?
Crec que sí, sense presses. Vaig aprenent a entrenar-me, he descobert coses noves, com per exemple, saber a entrenar, no córrer per córrer. Ara, sé perquè faig les coses i quin significat tenen.
Però sense saber el que feia va arribar a uns Jocs Olímpics.
No és que ho fes sense saber, però penso que l’atleta ha de saber perquè és l’entrenament per complir els objectius, no només per fer la marca.
Com valora entrenar amb tramuntana i en aquestes instal·lacions (Albert Gurt)?
No havia patit mai un vent com la tramuntana, però són imprevistos del clima. Instal·lacions? Són molt semblants a Cuba, entrenem de manera rústica. Però aquest sacrifici, com la tramuntana, et fa valorar més els resultats; amb poca cosa n’aconsegueixes de grans. A Madrid, entrenava en una pista coberta, a l’hivern, climatitzada, i em podia treure la samarreta. Aquí, no puc i entreno amb fred, però m’adapto perquè estic lluitant per una cosa.
Té la família a Mallorca. S’ha plantejat traslladar-la aquí? Fins quan té previst quedar-se?
De moment no, la meva parella té la feina i la família allà. No m’he posat cap límit per deixar d’entrenar aquí. Vull arribar a la millor forma a les competicions i si l’Augusto em necessita el cap de setmana, m’acoblo i em quedo.
Té Mundial i Europeu enguany, però el seu somni és tornar a uns segons Jocs Olímpics, a Tòquio 2020?
Sí, estem intentant arribar-hi en bona forma. Somni? Tinc fites personals que me les reservo. El que vull és arribar bé a qualsevol competició físicament i mental.
És professional o ha de compaginar-ho amb una altra feina?
Aquesta és la meva feina, gràcies a les beques i competicions. Gràcies a Déu he pogut viure i estic gaudint del que m’agrada, del que he fet tota la vida.
