«Mai m'hauria imaginat jugar amb el meu pare»

La temporada passada, el CEB Girona va aconseguir la permanència a Copa Catalunya en la seva primera temporada a la categoria amb una plantilla molt jove on, entre d'altres, destacava Toni Espinosa. Un aler que, després de jugar dues temporades a Lliga EBA amb el Salt que entrenava l'ara tècnic de l'Uni Èric Surís, havia tornat un any abans al club on s'havia format i on ara també fa d'entrenador en les categories de base. En el primer any de Toni Espinosa al sènior, el CEB Girona va pujar a Copa Catalunya; en el segon, l'equip es va mantenir i, de cara al tercer, el de la consolidació a la categoria, el mateix Espinosa i tot l'entorn del club recelaven del que podria passar per la marxa d'alguns dels seus jugadors interiors al Quart de Lliga EBA. «Veia la gent del club i el mateix Toni molt preocupats pel joc interior i els vaig dir que si feia falta ja tornaria a jugar jo... Vam quedar que busquessin pivot i que si al final de l'estiu no havien trobat ningú, m'hi posaria i mentrestant vaig començar a entrenar-me», explica el pare de Toni Espinosa, que no és cap altre que l'antic capità de l'Akasvayu Girona i exjugador ACB durant 14 temporades, Toni Espinosa Teixidor.

I aquella conversa d'estiu va anar agafant cos fins a convertir-se en realitat. El passat dissabte, el CEB Girona va guanyar el Mollet en la primera jornada de Copa Catalunya (80-68) amb 16 punts del fill, Toni Espinosa Melián, i 10 punts i 7 rebots en 24 minuts del pare, Toni Espinosa Teixidor, que als seus 47 va sortir de titular en el partit jugat a l'històric pavelló de Sant Josep. «Físicament em sento bé, només que quan acaba el partit els companys tenen ganes d'anar de festa i jo d'anar a casa a recuperar-me», explica Espinosa, que, ara fa una mica més de dotze anys, el juny del 2006, es va retirar del bàsquet professional «tot i que les dues temporades següents vaig jugar amb l'Escala a Segona i a Primera Catalana». A cavall entre Girona i l'Escala, on està a punt d'obrir un petit hotel, Espinosa sempre s'ha mantingut vinculat al bàsquet i des de fa temps està implicat en el CEB Girona, on, per exemple, fa un parell de temporades va aconseguir com a tècnic l'ascens a Primera Catalana del mateix sènior amb que ara es torna a barallar sota de les cistelles com a jugador. «És diferent tenir el teu pare com a entrenador que com a company d'equip, no m'hauria imaginat mai jugar amb el meu pare però ho estic gaudint molt i ens comuniquem molt dins de la pista», explica el fill Espinosa, que diu que la bona preparació del seu pare a l'estiu («anava a córrer o a tirar gairebé cada dia») ha quedat demostrada veient-lo jugar als seus 47 anys: «Em pensava que patiria més amb els canvis de ritme durant els partits, però segueix sent molt dominant dins la zona i la veritat és que ens està ajudant molt amb els seus consells, tant a mi com a tots».

Dins de la pista, els dos Espinosa són dos jugadors diferents. Gairebé antagònics. «Tots dos tenim un caràcter competitiu», apunta el pare, que, però, té clar que «com a jugador no tenim res a veure; jo era un interior més aviat defensiu que intentava aportar treball, intangibles i alguns punts després de rebots o de pilotes doblades; mentre que en Toni és un exterior molt potent de cames, bo tècnicament i amb bon tir exterior».

Per edat, ara té 22 anys, Toni Espinosa no recorda molt bé l'etapa professional del seu pare -té clar, això sí, que «era un jugador que ho donava tot per l'equip»-, però l'excapità de l'Akasvayu ja s'ha encarregat de recordar-li a ell i a la resta del vestidor del CEB Girona que el bàsquet ha canviat molt. «Sempre els explico que jo, en Gerard (Darnés) o en (Xavi) Vallmajó vam tenir la sort que hi hagués un equip ACB aquí a Girona i que llavors s'apostés per la gent, perquè sense un club aquí hauria estat molt complicat que poguéssim arribar a l'ACB», argumenta Toni Espinosa, per a qui la generació del seu fill ho ha tingut «més complicat» sense un equip ACB a la ciutat i «en un bàsquet més globalitzat, on els diners tenen molta importància». Toni Espinosa sap que no podrà jugar les 14 temporades a l'ACB que va disputar el seu pare, però, mentre estudia el tercer curs de Biotecnologia, també «gaudeixo molt del bàsquet jugant amb els meus amics i ara també amb el meu pare». I, a sobre, Toni Espinosa avisa que això no s'ha acabat amb el pare i el fill gran. El germà petit, Enric, té 16 anys i juga al júnior del CEB Girona. «És de primer any, però aquest estiu ha crescut molt... A veure si l'entrenador el convoca en un partit, seria brutal». Com no podia ser de cap altra manera, la germana, la Júlia, també juga a bàsquet al GEiEG Uni de Primera Catalana.