El Guíxols és, per tradició, l'equip històric de Sant Feliu. Fundat el 1914, acumula al seu palmarés 11 temporades a Tercera i malgrat que els últims anys, esportivament, les coses no han funcionat, no perd l'esperança de, ben aviat, començar a recuperar les categories perdudes ascendint, d'entrada, a Primera; el Vilartagues, per la seva banda, és un club creat a la dècada dels setanta en un dels barris més poblats del municipi, que històricament mai havia passat de Primera Regional, i que el juny passat va aconseguir pujar a Segona Catalana superant el Bisbalenc en una promoció. Hi ha hagut èpoques en què ni l'un ni l'altre es podien veure; també en què han tingut acords de filiació, i fins i tot una etapa en què el Vilartagues va desaparèixer per tornar a ser refundat. Avui, tot i que continuen sent clubs diferents, la rivalitat s'ha pacificat fins al punt que comparteixen el mateix president, Jordi Cambronero, i directiva. Diumenge (17.00), a l'estadi Sunyer i Arxer, s'hi viurà un derbi inèdit entre aquests dos equips germans que ja des de dies abans està aixecant molta expectació al poble. S'hi esperen més de mig miler d'espectadors.
Que dos clubs de la mateixa categoria estiguin gestionats per les mateixes persones, d'entrada, desperta sorpresa. Ho admet Cambronero, que de seguida explica que ja fa un parell d'anys, quan el Vilartagues semblava que podria tenir opcions per pujar a Primera, ja van fer la consulta a la Federació per si seria possible mantenir-se a la presidència dels dos equips. Que de fet en són tres, perquè aquest mateix grup també és l'encarregat de gestionar l'Escola de Futbol Sant Feliu. L'aventura va començar fa vuit temporades, quan en plena crisi de relacions entre aquestes tres entitats representatives del municipi, van entrar al futbol base. «La primera idea era millorar l'entesa entre els clubs i amb molt d'esforç ho vam anar aconseguint», recorda el president. La campanya 2015/16 el projecte va fer un pas més: el Vilartagues es quedava sense junta i ells van ser els únics que es van presentar al procès electoral que es va obrir. «La culminació de tot plegat va arribar la campanya 2016/17, quan el Guíxols també es va quedar sense junta i nosaltres també vam entrar per assumir el club», destaca Cambronero. No es tracta d'entitats afiliades. Són clubs diferents, amb els seus pressupostos, carnets de soci, escuts i vestimenta. Comparteixen, això sí, els mateixos dirigents i una filosofia que busca «pujar el Guíxols a Primera Catalana, mantenir i consolidar el Vilartagues a Segona i aconseguir que de l'EF en surtin jugadors que puguin nodrir els equips sènior».
Difícilment mai s'haurien pogut imaginar un partit com el de diumenge. Però les circumstàncies hi han conduït. Cambronero explica que sempre va als partits de casa dels dos equips (juguen els diumenges a la tarda, i per calendari han aconseguit que quan un actua de local l'altre ho faci de visitant). «Entre els clubs ara no hi ha rivalitat però és clar que al camp sí que en tindran els jugadors, perquè cap equip mai vol perdre», destaca el president, que assegura que vol que «guanyi el qui més ho mereixi». D'entrada ja els ha anat bé que el derbi arribi aviat a la lliga i que el de la segona volta, per tant, no sigui decisiu: «no m'hauria agradat disputar el partit amb alguna cosa en joc per a un dels dos equips», admet Jordi Cambronero. Per al derbi el Guíxols permetrà que els socis del Vilartagues puguin entrar de franc al Sunyer i Arxer, i en la segona volta la promoció es farà a l'inversa.,
