El tortosí Juanjo Rovira és el director del torneig MIC i el 2005 va arribar a ser ajudant, a la selecció catalana, de Pere Gratacós i Seni Comas, responsables que, per ell, Figueres sigui “especial”.

Com s’explica que el MIC hagi passat de tenir una a vuit seus a l’Alt Empordà?

L’Alt Empordà demanava el MIC, teníem ganes i il·lusió, però s’havien de produir les circumstàncies que ara han passat amb l’ampliació de dues categories. Ha estat el moment de tirar amunt i poder donar cobertura a tota la part costanera de la província.

Estaven en deute amb aquesta comarca?

Sí, i hi ha una part sentimental, Figueres és una ciutat especial per mi. Hi ha dues persones de Figueres, com Pere Gratacós i Seni Comas que, juntament amb Pep Boada, ens van ajudar moltíssim que el MIC pogués ser una realitat a Catalunya. Són dues persones molt importants a la meva vida. Ens havien ajudat a portar-ho a comarques de Girona i érem a tot arreu menys a casa seva. En principi, amb Figueres firmarem un contracte de tres anys perquè hi hagi la inauguració i finals.

Què té Figueres que no tingui Girona i Palamós, últimes seus de les inauguracions del MIC?

Figueres no té res que no tinguin les altres, però té tot el que tenen les altres. Si no estàvem a Figueres, ni en bona part de l’Alt Empordà, fins ara era perquè, una de les màximes que tenim, és que els participants passin el mínim d’hores a la carretera. De la zona hotelera més propera que teníem, l’Estartit, hi ha 40-45 minuts amb autobús. Quan hem tingut una demanda més important de places per categories i gent allotjada entre Roses, Santa Margarida i Figueres, ho ha fet possible. Al final no hem pogut omplir totes les peticions d’altres poblacions, però esperem que ho puguem fer l’any que ve. A més, també tenim el MIC de bàsquet i en pròximes edicions també ens agradaria arribar a l’Alt Empordà.

Com serà la inauguració a Vilatenim el 28 de març?

Estem tancant els actes, però volem que hi hagi una participació important de la cultura de l’Alt Empordà i de Figueres amb actuacions de grups locals i lluïdes.

Quines finals es disputaran a Vilatenim l’1 d’abril?

Les dues finals de les categories que es jugaran a la comarca, cadet i infantil de primer any. Hi ha equips molt importants i seran finals molt lluïdes. A l’Escala, hi seguirà havent futbol aleví.

El MIC és el millor torneig del món?

No, tenim molt per millorar. No hi ha cap paràmetre que ho pugui mesurar, però sempre diem que el MIC és un torneig diferent. Hi ha un torneig a Dinamarca on participen més de 1.500 equips, tenen molta quantitat, però no qualitat. Nosaltres tenim equips molt importants i també modestos que venen ben preparats.

Té sostre?

No. El 2016 vam tenir 212 equips, més 16 de l’Integra; l’any passat, 268 equips, més 18 de l’Integra, i ara en tenim més de 370 inscrits. Mentre el creixement de quantitat vagi lligat al de qualitat no ens fa por. Tenim la sort que hi ha molts voluntaris i institucions que ens ajuden; el MIC de futbol mou uns 400 col·laboradors.

Quins valors transmet?

El fair play. La nostra filosofia és que a la vida s’ha de voler gua­nyar cada dia, però no a qualsevol preu. Ho portem molt a ratlla amb el comitè de competició. La gent ve aquí a gaudir d’una festa de futbol base, a compartir il·lusions i experiències.

Quin impacte econòmic té?

Crec que passa dels 2 milions d’euros, amb les places hoteleres i serveis addicionals. És una quantitat importantíssima. L’any que ve sabrem el que representa exactament, perquè el Patronat de Turisme Costa Brava ha escollit el MIC com un model per agafar un estudi econòmic.

Messi, Neymar i Coutinho, entre altres, han passat pel MIC. Hi ha algun futbolista que n’estigui principalment orgullós?

De tots, quan veus la satisfacció que tenen. Ens agrada destacar els jugadors que recorden el MIC havent jugat en equips modestos, com Juan Mata quan estava a l’Oviedo, Sergi Roberto en el Santes Creus de Reus i Andreu Fontàs en el Banyoles. Són els mateixos jugadors que ens recorden que van jugar el MIC.