Julio Javier Alonso és un jugador d’escacs cubà nascut a Matanzas fa 26 anys i que, des de fa quatre mesos i després de no tenir una sortida fàcil del seu país, resideix a Figueres. És fill del Mestre Internacional René Alonso i ha obtingut, recentment a Palma de Mallorca, la primera norma de MI. Després de participar en algun campionat amb el flamant Alt Empordà Figueres-Peralada, a qui segueix donant un cop de mà a la base, és des de finals del gener jugador del Cerdanyola del Vallès, equip que comparteix Divisió d’Honor amb el CE Figueres A.
El seu debut amb l’Alt Empordà Figueres-Peralada, a l’octubre passat, va ser molt positiu.
En el Campionat de Catalunya de ràpides per equips vam ser campions de tercera categoria i quarts absoluts. Va ser un gran torneig, allà va començar tot.
Seguirà jugant amb l’AE Figueres-Peralada a la Lliga Catalana?
Por motius econòmics fitxo pel Cerdanyola, de Divisió d’Honor, però no m’importaria jugar a Segona o Tercera Provincial perquè també hi ha rivals difícils.
Seguirà vinculat al club?
Sí, entreno sempre amb l’AE Figueres-Peralada, els dilluns i els dimecres estic amb el grup d’alt rendiment, els grans, donant un cop de mà al meu pare.
Alt Empordà i Peralada s’han fusionat recentment. Com els veu?
Pujaran de categoria sense problemes. Hi ha joventut, que és el més important, ja que per a un club que es crea és clau tenir planter; té molt mèrit treure els teus propis jugadors. Tant al primer com al segon equip i als nou iniciats hi ha talent, però una altra cosa és la constància que hi hagi després. Si es deixen guiar, crec que aviat l’Alt Empordà Figueres-Peralada tindrà algun mestre internacional.
Quin jugador del club l’ha impressionat més?
Hi ha molts bons jugadors i quedar-me amb un seria injust. Salleras, Oriol i David, del primer equip, són impressionants i els de les categories inferiors també, com Acevedo. N’hi ha que tenen vuit anys i tenen talent, i el que necessiten és treballar.
Quins mèrits necessita per tenir la primera norma de Mestre Internacional i quan té previst tenir les altres dues?
Necessitava un tant per cent de punts i en el torneig de Palma n’havia de fer 6,5 de 9. En el torneig suís no era tan fàcil perquè no sabia contra qui jugava el dia següent. En necessito dues més per ser MI, intentaré aconseguir-ho durant aquest 2016, quan acabi la Lliga Catalana. Però no hi ha pressa, l’important és gaudir i donar el 100% de tu, ja que a vegades la norma no depèn del fet que juguis bé.
Quin pla d’entrenament segueix?
M’entreno unes quatre hores al dia, sense comptar l’hora-hora i mitja de preparació física. És molt important estar bé físicament per estar bé de la ment.
Hi ha alguna diferència entre la manera de competir entre un jugador català i un de cubà?
Diferències n’hi pot haver i clar que un cubà sempre el poden comparar amb Capablanca, campió del món i que és de Cuba. Pel caràcter llatí un jugador cubà sempre serà lluitador. Però la majoria de jugadors estudien sols, el gran treball és individual, contra l’ordinador, que té mòduls d’anàlisi i base de dades. A Mallorca, pràcticament no vaig jugar contra espanyols, i els rivals eren de Lituània, Letònia, Argentina...
Quan acabi la Lliga té pensat quedar-se aquí o tornar a Cuba?
No penso tan lluny, de moment enfoco en el que tinc ara i després ja veurem.
EN CURT
Per problemes burocràtics ha tardat cinc anys a poder-se retrobar amb el seu pare, establert a Figueres. Què va passar?
No t’ho sé explicar, van passar coses molt estranyes i no entenc què va passar. Però prefereixo no comentar això, no val la pena.
Què és el que l’hi ha agradat més i el que menys de Figueres?
És una ciutat tranquil·la, m’agrada anar a caminar i a córrer al castell de Sant Ferran. El que menys? M’hauria agradat que hi hagués neu, a Cuba no tenia esperances que nevés i veig que aquí tampoc no n’hi ha gaires possibilitats (riu).
