David Millar De ciclista a escriptor sense marxar de Girona

G

irona és un pol d'atracció de turistes professionals des de fa anys. El camí obert per Jonhy Weltz i popularitzat per Lance Armstrong l'han seguit desenes de corredors. Nord-americans, australians, canadencs, holandesos... Sempre hi ha professionals entrenant i vivint a Girona on, avui en dia, equips com el Garmin o l'Orica GreenEdge tenen aquí una base més o menys estable, però, el més habitual, és que, un cop retirats, els ciclistes ja només tornin a trepitjar terra gironina per fer turisme o per saludar vells amics. Així els ja exciclistes Vande Velde, Barry, Hincapié o Leipheimer han deixat el lloc ara a Dan Martin, Koen de Kort, Christian Meier, Rory Sutherland o Daryl Impey. Tots ells ciclistes en actiu, però, i deixant de banda els que passen de corredors a directors d'equip com Weltz, hi ha pocs casos com el de David Millar. L'escocès, considerat un dels grans talents de sempre del ciclisme britànic, continua establert amb la seva família a terres gironines, tot i que professionalment col·labora com a comentarista televisiu en una cadena anglesa (ITV), i és aquí, a tocar de Cornellà del Terri, on viu amb la seva dona i els seus dos fills, on està desenvolupant la seva nova carrera. Aquest cop, però, com a escriptor.

El seu primer llibre, Racing Through the Dark, (traduït al castellà per l'editorial barcelonina Contra com a Pedaleando en la oscuridad), va ser un èxit a molts països europeus. En ell, Millar, que a més de fer de comentari televisiu i escriure dissenya la seva pròpia línia de roba (Chapter III), explica en primera persona l'experiència com a corredor professional en uns anys, just després del tombant de segle, el ciclisme estava molt marcat per les pràctiques de dopatge. Una pràctica per la qual ell va ser sancionat durant dos anys el 2004. Ara, en canvi, amb The Racer, Millar intentar anar una mica més enllà i, tot i tenir el format d'una autobiografia clàssica d'un esportista acabat de retirar, l'escocès fa servir l'excusa del seu últim any com a professional per parlar del pas del temps i saber fer-se gran. El 2014, en el seu últim any en actiu, David Millar no va entrar a l'equip que el Garmin va enviar al Tour de França. I, més que repassar la seva carrera professional, David Millar centra gran part d'aquest segon llibre en aquest punt. Una decepció que, recorrent sovint a la ironia i el sentit de l'humor a l'hora d'escriure, l'exciclista del Garmin descriu admetent que la seva darrera temporada com a professional va ser la segurament menys "professional".

Al llarg del seu segon llibre, que ahir va sortir a la venda en anglès i el mateix David Millar va presentar al vespre en un acte a Manchester, l'excorredor combina tant el desencant com la passió per parlar sobre el ciclisme i aportar el seu punt de vista sobre victòries, decepcions o les caigudes en plena cursa. Sense passar factura amb ningú, Millar recorda anècdotes d'excompanys de professió i, per exemple, explica amb gràcia la personalitat del canadenc i també veí de Girona a temporades, Rider Hesjadal, a través dels nombrosos cotxes que ha tingut el guanyador del Giro d'Itàlia del 2012.