Encara no s'ha arribat a l'equador de la lliga i comencen a exhaurir-se els adjectius per descriure la temporada del Llagostera. Fa anys que el club està trencant rècords i cada estiu sembla impossible que pugui anar més enllà. Però ho fa. Ja no es tracta d'enllaçar ascensos o de donar la campanada a la Copa del Rei, l'ordre del dia en anys anteriors, sinó de presentar la ferma candidatura a ser un equip a tenir en compte a la Segona Divisió B, aquell tercer esglaó del futbol estatal que tot just estrenaven ara fa tres campanyes. De motius per creure en aquest equip n'hi ha molts. Moltíssims. Ja no es tracta d'una simple ratxa, d'una dinàmica guanyadora de quatre dies o d'un cop de sort. El Llagostera va de debò i s'ha plantat a falta de dues jornades per tancar la primera volta com a líder en solitari. La golejada d'ahir al camp del Constància d'Inca (0-3) i l'ensopegada de l'Atlètic Balears a l'Hospitalet (5-2) han permès als blaugrana enfilar-se fins al capdamunt de la classificació, una proesa inimaginable fa un temps, però que ara ben pocs s'atreveixen a discutir.

És cert que el Constància no és l'equip més en forma de la categoria. Però el Llagostera es presentava a Inca amb tantes baixes que donar per feta la victòria era una aposta massa agosarada. A Inca, els locals feia tres mesos que no perdien un partit i, a més, els blaugrana s'hi presentaven sense els lesionats Aimar, Planagumà, Salva Chamorro i Lobato, i també sense els sancionats Sellarès i Tarradellas. Tampoc Cano, amb molèsties, va acabar-se vestint de curt tot i haver viatjat. Per tant, l'empresa no era gens fàcil. Però aquest equip ha demostrat, sobradament, que està preparat per fer front a qualsevol adversitat; a treure el cap quan les coses van mal dades. I ahir, a Inca, no va fallar.

No només va enllaçar el segon desplaçament consecutiu sumant els tres punts pel mateix marcador (0-3), sinó que també va aconseguir la quarta victòria a domicili seguida i el tercer partit sense encaixar cap gol en contra. El resultat, ben senzill: líders en solitari i encara més motius com per creure que aquest és el seu any. Però com que a Llagostera sempre s'aposta per la prudència, el principal objectiu, que no és altre que la salvació, ja pot dir-se que està ben lligat. Els blaugrana acumulen 38 punts quan encara no s'ha acabat la primera volta, pel que tenen la permanència a tocar i tota una segona part de campionat per intentar donar la campanada.

La sobrietat al darrere, la solidesa defensiva, l'ordre i l'actuació de Fullana, que ahir es retrobava amb els seus antics companys, van ser els ingredients que van servir com a plat principal la victòria visitant. Un triomf que va començar a gestar-se just abans del descans, quan Óscar Álvarez va rematar de cap al fons de la xarxa una precisa centrada des de la cantonada de Pitu. Sense haver patit en excés i després d'un parell d'arribades a l'àrea rival, el Llagostera ja anava per davant en el marcador. Només va haver d'esperar el seu moment per rematar la feina. En va tenir prou amb un quart d'hora. Fullana, molt actiu, va collir una pilota morta per batre Gaspar (0-2, min. 51) i posar encara les coses més difícils als balears. El mateix protagonista, deu minuts més tard, servia en safata el gol a Eloy Gila, que va encarregar-se de sentenciar amb el tercer.

Amb el 0-3 en contra, el Constància va llençar-se a la desesperada a mirar de retallar distàncies, situació que el Llagostera hauria progut aprofitar per eixamplar la diferència. Álex Cruz, amb una brillant vaselina que va marxar fora, va tenir la més clara.