La Palma i la seva naturalesa volcànica van oferir ahir un espectacle tan bell com temible. L'erupció es va poder seguir pràcticament en directe: des de l'explosió inicial fins al fum imponent i el vermell de la lava tenyint els vessants. És l'erupció número 18 en els registres oficials de l'Arxipèlag, que arrenquen en 1585. És també un recordatori. Canàries és, per sobre de tot, un territori volcànic.
Canàries va viure ahir una jornada per a la història. Entorn de les 15.13 hores de la tarda va arrencar la que és l'erupció número 18 de la història del vulcanisme a les Illes, que es remunta a 1585 tenint en compte només els processos dels quals es conserva documentació. Aquesta erupció número 18, la xifra que marca la majoria d'edat, passarà a la història per haver-se pogut viure pràcticament en directe gràcies als nombrosos mitjans de comunicació desplaçats fins a la Palma alertats per l'augment dels tremolors i per les previsions dels científics. La terra es va obrir en la zona de Cimera Vella –concretament al capdavant de Vaca– gairebé exactament 50 anys després de l'última erupció en superfície: el Teneguía, en el municipi de Fuencaliente. Fa deu anys, a més, que el volcà Tagoro va fer la seva aparició sota la Mar de les Calmes, a El Hierro.
L'Arxipèlag marca, per tant, una nova data per al record. La naturalesa ofereix una lliçó als canaris en donar compte que, malgrat l'habitual calma, les Illes seran sempre un territori eminentment volcànic, un dels més interessants del planeta. Els seus volcans han atret als científics des del passat segle XIX, des de Humboltl a George Hartung. El mateix ha passat en el segle XX. Sens dubte l'Arxipèlag ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament d'aquesta disciplina. Però la bellesa d'una explosió que sali directament de les entranyes de la terra porta aparellada un gran risc per a la població i, per aquest motiu, les Illes són sotmeses a una constant vigilància.
Segons les primeres dades, tot apunta al fet que el nou fenomen eruptiu palmero respon al perfil més freqüent a Canàries: fisural, basàltica i de tipus estrombolià. És a dir, serà una erupció molt semblant a la del Teneguía. Segons els registres, en aquella ocasió i després de sis dies de successius tremolors, la terra es va obrir a les 16.25 hores del 26 d'octubre de 1971 i va durar fins al 18 de novembre d'aquest mateix any.
La del Teneguía va passar a la història com l'erupció més curta de les que es conserven dades a les Illes. Per contra, la més llarga va tenir lloc a l'illa dels volcans per excel·lència: Lanzarote. Va ser en Timanfaya i es va estendre durant sis anys. Concretament, des de l'1 de setembre de 1730 fins al 16 d'abril de 1976.
En la memòria dels canaris, el fenomen volcànic més recent és el d'El Hierro. Fa deu anys que la població de l'Illa del Meridià va veure interrompuda la seva calma habitual per l'inici d'una sèrie constant de moviments sísmics que, de nou, feien presagiar una erupció. El 10 d'octubre de 2011 va emergir enfront de la Restinga el volcà submarí Tagoro i el mig miler de veïns de la zona van haver de ser evacuats. L'erupció es va donar per finalitzada, oficialment, el 5 de març de l'any següent. No obstant això, les dades registrades per la xarxa de vigilància volcànica durant els dies anteriors no mostraven ja cap evidència que continués l'emissió de magma. En erupcions en terra, el cessament de l'emissió de magma sol poder determinar-se per observació directa, mentre que en el cas de l'erupció del Tagoro els mesuraments van ser molt més complicades pels motius evidents.
Les espectaculars imatges que es van poder veure ahir a la Palma no oculten el drama i la preocupació de les persones que van perdre els seus habitatges soterrats sota el braç de lava. No és la primera vegada que un volcà transforma per sempre la història dels canaris. Un cas paradigmàtic és el de l'erupció de Garachico en 1706, la més nociva de les que s'han registrat mai en l'Arxipèlag. La virulència del qual fet i fet passaria a dir-se volcà de Trevejo va canviar per sempre el model econòmic i social d'una vila que havia ocupat un lloc prominent en l'activitat de l'Illa. Aquesta erupció, que va durar 40 dies, va arrasar els camps de cultius, les cases i temples més importants i va tapar el que havia estat durant anys el port principal de Tenerife. Garachico es va buidar, va passar de 1.600 habitants fins a només 400 en tot just un any. Va canviar per sempre.
El 19 de setembre de 2021 quedarà marcat com la data en la qual va néixer un nou volcà a Canàries, encara sense nom però retransmès minut a minut.
