Des de l’entrada en vigor de la reforma laboral, l’1 de gener del 2022, els contractes indefinits han experimentat un constant augment, registrant dades rècord. A més, l’avanç d’aquest tipus de contractes apuja en 3.000 milions la despesa total de les famílies, segons càlculs del Banc d’Espanya, que vincula la menor temporalitat laboral amb la confiança del consumidor.

No obstant, tenint tot això en compte, s’ha de recordar a qui té un contracte indefinit que aquest fet no impedeix que una empresa els pugui acomiadar.

L’acomiadament d’un treballador, amb contracte indefinit o no, podrà ser procedent o improcedent.

Dins el primer tipus hi ha els acomiadaments objectius i els disciplinaris. Les causes de l’acomiadament objectiu poden ser: ineptitud del treballador, falta d’adaptació, causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de la producció i falta de dotació econòmica. Per incompliments contractuals com repetides i injustificades faltes d’assistència o impuntualitat a la feina, entre d’altres, es podrà justificar un acomiadament disciplinari.

A un treballador indefinit també se li podrà aplicar un acomiadament col·lectiu o ero per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció de l’empresa.

Tot i que la finalització contractual pugui comportar algun tipus d’indemnització, més la seva corresponent liquidació, el resultat final serà que el treballador es quedi sense feina, menys si en el cas dels acomiadaments improcedents una sentència obliga a readmetre el treballador i aquest vol tornar.

Tal com hem vist, un contracte fix no és, ni de bon tros, un acord en què una empresa garanteix a un empleat que es podrà mantenir en un lloc de treball tota la seva vida laboral.