Les famílies retallen el seu consum d’oli d’oliva davant l’alça interminable dels preus

Abans que la Júlia (nom fictici) se n’anés de vacances, l’oli d’oliva de marca blanca del supermercat on treballa costava 5 euros. «¿No t’hi has fixat? Ja en costa gairebé 7», li diu la seva companya, que assisteix atònita al fet que la nouvinguda no s’hagi assabentat de com s’ha apujat el preu en les últimes setmanes. És dimarts 29 d’agost a Barcelona, i a la prestatgeria a prop de la qual conversen, ja hi ha ampolles que marquen gairebé 10 euros. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’oli d’oliva es venia ja al juliol gairebé un 40% més car que un any enrere, i aquest encariment haurà sigut, amb tota probabilitat, més important a l’agost, tenint en compte que el preu en origen ha passat dels 7,7 euros per quilo de verge extra que registrava fa un mes Infaoliva (Federació Espanyola d’Industrials Fabricants d’Oli d’Oliva) als 8,15 euros que marcava aquesta mateixa dada aquest dimecres. I davant aquest panorama, el consum no ha fet més que caure. 

L’anàlisi que actualitza mensualment el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació indica que a l’abril, últim informe disponible, les famílies espanyoles van comprar entorn d’un 12% menys d’oli d’oliva que un any enrere. I el que expliquen fonts de les cooperatives i del sector de la distribució és que la tendència s’ha mantingut en els mesos posteriors.

«Fonamentalment, el client està baixant el volum de consum, més que substituint-lo [per altres olis, com el de gira-sol] està reduint el consum», assegura el president del sector de l’oli d’oliva de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Rafael Sánchez de Puerta, que no amaga la gravetat de l’assumpte (la temporada passada va tancar amb la pitjor collita en anys i aquesta, el panorama és encara pitjor), però té clar que no hi ha perill de desproveïment. «De falta de producte no n’hi haurà en absolut, però pel preu, si no ho regulés el preu sí que hi hauria un risc de desproveïment», opina aquest expert.

Impacte de la inflació

Fins a sis establiments de Barcelona de sis cadenes diferents li donen la raó: malgrat que en més d’un l’oli està protegit amb alarma per prevenir robatoris atès l’encariment, cap ha detectat moviments que portin a pensar que el públic està fent provisió per prevenir futures pujades, una cosa que té una explicació lògica a ulls del president de l’Associació Agraria de Joves Agricultors (asaja) de Girona, Martí Clos. «La gent no pot jugar a emmagatzemar perquè no té diners, les famílies van al dia i no poden invertir en 30 litres d’oli», analitza aquest representant agrícola, que veu més probable una decantació cap a l’oli de gira-sol o que el mercat s’acabi concentrant en menys marques. «El poc que hi hagi, es repartirà», justifica.

«Aquesta situació no és bona per a cap de les baules més febles de la cadena, les primeres i les últimes: els oliverers, perquè no tenim collita significativa a vendre, i el consumidor, perquè s’enfronta a un preu a què no està acostumat», analitza, pel seu costat, el responsable d’Olivar d’Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) i oliverer a Jaén, Cristóbal Cano. «Al final, hi haurà un perfil de consumidor per al qual cada vegada sigui més car adquirir oli d’oliva», augura. 

A curt termini, la previsió de totes aquestes veus consultades és que el preu tocarà sostre aviat. No obstant, el problema que assenyalen les diverses treballadores de supermercat sondejades, és que difícilment tornarà on era. I menys quan les traves de fons són qüestions tan difícils de resoldre com el canvi climàtic i la sequera.