Les comunitats autònomes de Madrid, Catalunya, València, Andalusia, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions de la Unió Europea més vulnerables a l'impacte econòmic de la Covid-19, així com la regió de París a França, la una gran part d'Itàlia i zones de Grècia i l'Est del bloc, segons el baròmetre sobre els efectes de la pandèmia que ha publicat aquest dilluns el Comitè Europeu de les Regions (CdR).

L'estudi demostra que les regions que han registrat un major nombre de contagis i defuncions per la malaltia que provoca el virus SARS-CoV-2 "no són necessàriament els més copejats econòmicament" perquè això depèn d'un seguit de factors addicionals.

En concret, l'estudi assenyala que l'impacte econòmic de la pandèmia a cada regió depèn potencialment i en gran mesura de l'exposició i la sensibilitat de cadascuna a les mesures de confinament adoptades.

A més, aquesta sensibilitat està vinculada a un seguit de factors com la proporció d'ocupació en els sectors més afectats, la dependència en el turisme o en el comerç internacional, la població en risc de pobresa o exclusió social, la taxa d'atur juvenil o la quantitat de pimes o autònoms.

El baròmetre que ha elaborat el Comitè Europeu de les Regions ha teixit un mapa que creua la durada i el nivell de les mesures de confinament i cadascun d'aquests factors. El resultat assenyala que Madrid, Catalunya, València, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions europees més vulnerables a les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

També apareixen en vermell en aquest mapa la regió de París a França, pràcticament tot Itàlia, regions costaneres de Croàcia, l'est de Bulgària i la Macedònia Central i l'illa de Creta a Grècia.

El mapa demostra que l'impacte de la Covid-19 al llarg del bloc és "substancialment negatiu, asimètric i territorialment diferenciat". Les regions del dud i l'est d'Europa, per exemple, són més vulnerables per "l'alt nivell de microempreses i treballadors autònoms". Al Mediterrani i a les comunitats alpines, la seva sensibilitat a l'efecte del virus sobre l'economia es deuen a la seva forta dependència del turisme.

Impacte en les finances locals

L'informe també subratlla que les autoritats locals i regionals d'Europa han estat "a l'avantguarda" de la gestió de la crisi sanitària i això ha tingut un "impacte significatiu" en els seus pressupostos perquè són responsables de més de la meitat de la inversió pública i d'aproximadament un terç de la despesa pública.

En particular, els governs locals i regionals estan a càrrec d'alguns dels elements "crítics" per a la gestió d'una crisi epidemiològica com l'actual, com la protecció social o la sanitat. De fet, el baròmetre subratlla que a Espanya i a Itàlia, dos dels països del bloc amb més contagis, les entitats regionals carreguen amb més del 90% de la despesa sanitària.

A l'augment d'aquest tipus de partides se li uneix la caiguda dels ingressos que es deriva de la "dràstica" reducció de l'activitat econòmica. Això ha provocat un "efecte tisores" (menys ingressos i majors despeses) que ha deteriorat "ràpidament" els comptes dels governs locals i regionals, una realitat que s'accentua encara més amb la "incertesa" sobre la durada de la crisi.

Aquest afecte va quedar clar en una enquesta conjunta que va elaborar entre juny i juliol el Comitè de les Regions de la UE i l'OCDE. En aquesta, el 42% de les autoritats locals i regionals enquestades va afirmar que la falta de recursos financers era "molt problemàtica" per gestionar la crisi sanitària. Un altre 33% va qualificar la situació com "una miqueta problemàtica".

Dissenyar la recuperació

Així, el baròmetre del Comitè Europeu de les Regions confirma que els efectes de la pandèmia són "complexos, pluridimensionals i profundament territorials". Aquest "impacte diferenciat" de la malaltia, assegura l'informe, "ha creat una nova geografia de la Covid-19 a la UE diferent a les línies divisòries tradicionals entre l'urbà i el rural, el centre i la perifèria o les regions de cohesió".

Per això, una de les principals conclusions del baròmetre és que els plans de recuperació hauran d'adaptar-se a les necessitats específiques de les regions i estar basades en una "acurada anàlisi" de les mateixes.

En concret, el repartiment del fons europeu de recuperació "s'hauria de basar en la vulnerabilitat socioeconòmica i en l'estructura de les regions", i s'haurien de seguir criteris com la dependència del turisme, el comerç internacional o el transport, o la proporció de treballadors autònoms.

A més, defensa que les ciutats i les regions europees han de participar en els plans nacionals de reformes i inversions per "garantir que es complementen amb les necessàries estratègies de recuperació" dels governs subnacionals.