Rescaten, en un llibre, la petjada de la guerra civil a Portbou, Colera i Cervera

Quan, l’estiu passat, Pilar Parcerisas i Caritat Oriol li van proposar a Enric Milà (Portbou, 1960) fer una conferència sobre les fortificacions de costa durant la guerra civil, ell no podia ni albirar fins on el conduiria aquesta recerca inèdita que va emprendre aleshores «per recuperar la memòria d’uns fets injustament invisibilitzats» d’un moment històric viscut a Portbou, Colera i Cervera, que va suposar una gran devastació material, de vides humanes i l’exili per a molts veïns. Amb molta documentació, testimonis orals i acompanyat per més de dues-centes fotografies històriques, entre elles dibuixos fets per infants durant el conflicte, l’autor ha confeccionat el llibre Empremtes d’una guerra (1936-1939), editat per Montaber i que ja enfila la segona edició. Després de presentar-se a Portbou, el dia 29 de març ho farà al Trull de Colera i el 7 de maig, a la biblioteca de Figueres.

A la contraportada s’incideix en la idea que Empremtes d’una guerra«no és un llibre d’història, és un llibre d’històries de vida». I és que l’autor, per a qui aquest és el seu primer llibre, ha donat veu a la gent que ho patiren. Així, Milà encara va poder entrevistar a tres veïns que eren infants aleshores i dels que ara ja només en queda un de viu, Rafael Nadal Mas, de 98 anys, que va fugir a França per les muntanyes. L’autor ha mostrat tot el que van patir aquests pobles fronterers «a causa de la seva posició estratègica», ja que eren «la porta d’entrada de material de guerra destinat a l’exèrcit republicà, així com de provisions, recanvis i elements bàsics per a l’aviació». Un dels capítols, basat en el relat d’un milicià, el dedica als fets del campanar de l’església de Portbou on, després de la mort de tota una família, els soldats d’artilleria van instal·lar una petita metralladora Hotchkiss facilitada per les autoritats militars de Figueres. Amb ella van ser capaços d’abatre l’únic bombarder de tota la guerra. Cal dir que Portbou va patir cinquanta-dos bombardeigs, cosa que evidencia com el poble «va quedar abandonat a la seva sort». Milà és del parer que «l’aviació de caça de l’aeròdrom de Vilajuïga podria haver fet alguna cosa més». També és sorprenent que aquell mateix dia una de les bombes que va caure al peu del campanar no va esclatar (fotografia, a baix).

El llibre no es limita a parlar de Portbou, també ho fa de Colera que va ser quasi arrasada malgrat que, coses del destí, ni els aviadors italians ni alemanys, anomenats els «pirates de l’aire», van ser capaços de derruir el pont ferroviari de ferro, sí d’inutilitzar una via amb un hidroavió. Milà també parla de Cervera bombardejat en una ocasió «per error» i on els infants de Portbou anaven a estudi cada dia, al Centro Español. D’aquells nens, l’autor ha rescatat dibuixos, localitzats en un arxiu de la Universitat de Columbia, a Nova York, amb els quals expressaven els sentiments davant la barbàrie que vivien.

L’autor identifica i situa estructures com els refugis, els búnquers, les fortificacions de defensa o els nius de metralladores, però alhora alerta de la desaparició progressiva de les empremtes que va deixar la guerra en espais i amb elements físics, que són, al parer seu, «un patrimoni històric». Per ajudar a preservar-los, Milà ha confeccionat un plànol i unes propostes d’itineraris per conèixer-lo millor que, possiblement, es posaran en pràctica coincidint amb la posada en servei del tren de la memòria històrica.