Crea Moviment convida els infants a experimentar i explorar l’espai lliurement  a Figueres

Teatre, música i dansa es fusionen en els espectacles de Crea Moviment. I és que la companyia busca trencar la dinàmica habitual de «seure i mirar» i «convida a les famílies que juguin i acompanyin el seu infant a caminar per l’espai, que aquests tinguin una experiència, que participin, toquin, no estiguin quiets». Tot això ho permet Paisatges. Estudi #1, una experiència artística oberta, en aquest cas, a nadons de 0 a 3 anys, que parteix de la dansa contemporània i amb música en directe. La proposta, que inclou una primera part d’espectacle amb dos ballarins a escena i una segona, de taller, arriba aquest diumenge, 21 de gener, en dues sessions a dos quarts d’onze i a les dotze del migdia al Teatre el Jardí de Figueres.

Crea Moviment és un col·lectiu artístic i pedagògic, actualment format per Cristina Martí i Toni Viñas, que van impulsar ells dos amb Helena Cabo, fa uns anys, coincidint que havien estat pares i «amb el desig d’oferir un espai de qualitat per als infants i les famílies». El primer espectacle que van crear va ser Un món de cartró (2016). Més tard naixeria Polsim d’or (2020), un encàrrec de Josep Pedrals i Mireia Calafell pel Festival Barcelona Poesia, que ja van entomar sols Martí i Viñas, i Nius, un espectacle musical per a nadons creat per Cabo. Tot seguit, i fruit d’una experiència artística de formació d’escoles bressol al Mercat de les Flors, es posarien les bases de Paisatges. Espai #1 que ara arriba a Figueres.

Cristina Martí explica que, dins del seu procés de creació, van tenir molt en compte com «n’és d’important el moviment lliure de l’infant» sobretot en aquestes edats, quan cada un es troba en punts de desenvolupament diferents: mentre uns gategen, altres volen mantenir-se drets; mentre uns són més exploradors, altres són més observadors. Tanmateix, a l’hora de crear l’espectacle, es van inspirar en la peça El número de les aigües (1978) del pintor i escultor Pablo Palazuelo. Així, l’ús dels colors vermell i el blanc cru remeten a aquella peça. També la cinta de pintor, «un material amb el qual ja explorava a les meves classes i que aquí va acabar de créixer». Martí també realça el vestuari creat per la figurinista Marta Porta –una granota de cos sencer– partint de les dinàmiques de moviment i les formes de l’obra de Palazuelo, i la interpretació al piano de Marc García-Rami.

Tal com admet Martí, el muntatge vol «ser, per a l’infant, una experiència viva, oferir-los un espai d’exploració i gaudi». La creadora recorda que els més petits «no necessiten que se’ls hi expliqui tot, poden gaudir de l’abstracte». Així, admet que a Paisatges no expliquen cap història, però «sí que hi ha un inici, amb un espai buit on hi ha el cos i després apareix l’objecte, la cinta de pintor, i un final». Martí s’emociona reconeixent que cada representació és sempre diferent, perquè mai no saben com reaccionaran els infants: «Això és de les coses boniques. És cert que fa por abans de començar, però ens llencem al buit i és molt plaent tenir aquesta escolta i jugar amb això, fa que l’espectacle estigui molt viu».

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info