Cosmos Quartet traça ponts entre Schubert i Widmann a la Schubertíada

Per als quatre integrants del Cosmos Quartet (Helena Satué, Bernat Prat, als violins, Lara Fernández, a la viola, i Oriol Prat, al violoncel), el recital que ofereixen aquest dimarts a la canònica de Vilabertran, dins el festival Schubertíada, és com un inici de temporada. Bernat Prat el descriu com "un concert atípic", ja que interpretaran dos octets molt diferents -el de Franz Schubert i el que aquest va inspirar a l’alemany Jörg Widmann- al costat de quatre músics més, als quals els vinculen anys d’amistat. Es tracta de Miquel Ramos, al clarinet; José Vicente Castelló, a la trompa; Lola Descours, al fagot, i Joaquín Arrabal, al contrabaix.

El violinista Bernat Prat confessa que aquest repertori és especial per a ells perquè els permet "sortir del que estem habituats" i perquè es tracta d’obres "que tenen una grandesa que fa que l’octet arribi a sonar com una orquestra, aportant riquesa tímbrica". El quartet català ja havia interpretat anteriorment a Vilabertran l’Octet de Schubert, que l’any 1824, quan es va estrenar, fou considerada l’obra del classicisme més llarga escrita fins al moment. Cosmos Quartet el va escollir per la vetllada del seu debut en aquest escenari empordanès, l’any 2018. "Portàvem encara poc temps tocant junts, érem un quartet molt jove i recordo aquella il·lusió i nervis, que continuem mantenint ara, tot i que amb una percepció diferent, la que donen els anys". Allò que sí no havien fet mai a Vilabertran, era combinar Schubert amb Widmann. De fet, aquesta serà la primera vegada que s’interpreti el seu octet a Catalunya. El fet que arribessin propostes tant per part de la Schubertíada com del Palau de la Música també va ser una altra motivació. I aquest programa ha interessat més enllà de Catalunya i amb ell visitaran, entre altres espais, l’Auditorio Nacional de Madrid.

Prat recorda que Widmann és un compositor al qual li agrada retre homenatges a mestres del passat que l’han influït. La similitud amb l’Octet de Schubert, una peça on el clarinet és protagonista, es restringeix en l’àmbit formal i com reparteix els rols, reconeix Prat. Tot i això, Widmann no segueix "els patrons a escala harmònica ni melòdica i costa reconèixer melodies que sentim en Schubert". A modus d’exemple, Prat explica que l’obra del compositor austríac "és cíclica perquè comença i acaba amb els mateixos motius", cosa que també imita Widmann. És, doncs, "la primera connexió entre els dos".

"Has d’estar sempre obert a canviar perquè el bonic d’interpretar música és que sempre és únic el moment que ho estàs fent"

El concert a Vilabertran arriba en un moment dolç pel quartet, ja que l’any vinent celebren els primers deu anys. "Una xifra important", valora Prat, anys en els quals "hem assolit el nostre llenguatge, una filtració de les idees dels quatre, la nostra manera d’entendre les coses. Això ens ho ha donat el temps i l’oportunitat de tocar a molts llocs i créixer en els escenaris". Per a ell, però, la interpretació musical continua evolucionant: "Has d’estar sempre obert a canviar perquè el bonic d’interpretar música és que sempre és únic el moment que ho estàs fent".

Quelcom singular també són els instruments amb els quals toquen, encarregats al prestigiós luthier barceloní, David Bagué. De fet, van descartar fer-ho amb instruments antics -"són inabastables i molt cars" i a l’Estat no hi ha bancs o fundacions que els comprin per cedir-los a músics- i van optar per Bagué "que fa instruments fantàstics". El resultat "és que el nostre so s’ha homogeneïtzat". Prat desmitifica els instruments antics perquè tot i que "són magnífics, no poden combatre el pas del temps". A més, diu, "també és bonic veure com el so d’un instrument nou va canviant amb el temps i que el vas creant tu".

Coincidint amb els deu anys, a la tardor sortirà el segon àlbum que el quartet ha enregistrat amb Seed Music amb peces de Beethoven, Brahms i Rimbaud. Aquest és un projecte iniciat el 2019 amb un primer cd i motivat per l’interès de Cosmos Quartet per gravar, en tres treballs, la integral dels quartets de Brahms, junt amb una obra del classicisme i una d’actual. En el primer van incloure una peça de Raquel García-Tomàs, i ara una d’Octavi Rumbau. "Abans als músics ens pagaven per gravar, ara és al revés, però, tot i això no ho fem per les vendes sinó per donar-nos visibilitat", conclou el violinista.