Entrevista | River Omelet Banda Musical

«El pilar de la banda és l’amistat que compartim i les ganes de fer música junts»

«La música és un gran vehicle. No només t’expresses amb la lletra, també a través de la instrumentació, cosa que fa que tot agafi força»

Gina Woods, Elisenda Haddock i Lluís de Puig. | RIVER OMELET

Gina Woods, Elisenda Haddock i Lluís de Puig. | RIVER OMELET / cristina vilà bartis. figueres

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

River Omelet és el projecte d’indie-folk de Gina Woods, Elisenda Haddock i Lluís de Puig. Engegat el 2020 a Barcelona, destaca pel directe explosiu i sorprenent i la combinació de gèneres clàssics com el folk o el swing amb una visió actualitzada. Un dels seus temes més populars és Wild Darts. River Omelet fa parada a Figueres actuant aquest dimarts, a les deu del vespre, a la plaça Josep Pla. Aquest concert és d’accés gratuït.

River Omelet neix el 2020, un any en què tot s’enfonsava. Què els porta a fer el pas?

Abans de ser River Omelet teníem un altre projecte, creat el 2016, en el que fèiem versions en un estil indie-folk similar al so actual. Érem els mateixos integrants, i després de quatre anys junts vam sentir la necessitat de fer un pas endavant i crear la nostra pròpia música. El llançament del primer disc de temes propis com a River Omelet va ser el març del 2020.

De quins pilars bàsics partíeu i si s’han anat acomplint o ampliant en aquest temps?

El pilar de la banda és l’amistat que compartim i les ganes de fer música junts.

Se’ls etiqueta sota el segell indi folk, però crec que beuen de múltiples fonts. És així?

Sí. Potser la idea inicial, en posar en marxa el projecte, sí que era sonar dins d’aquest estil. Amb el pas del temps hem tingut ganes d’explorar altres branques.

Quines són les seves principals influències i què cerquen amb cada nova cançó?

Tots tres escoltem música molt diversa. Les influències són variades: van del folk clàssic (Bob Dylan, Johnny Cash) a la música urbana més actual, entre d’altres estils. L’objectiu comú a l’hora de compondre és que les cançons transmetin al màxim l’emoció que necessitem expressar.

Cada peça sembla musicalment diferent de l’anterior. És difícil d’aconseguir-ho?

De fet, una de les coses més complicades per nosaltres a l’hora de produir les cançons és que sonin coherents entre si. En ser tres, de vegades no és senzill unificar gustos o idees.

Quins temes els interessen? Troben que la música és un bon vehicle per expressar-se?

La crítica social. La música és un gran vehicle, ja que no només t’expresses amb la lletra, sinó que també ho pots fer a través de la instrumentació, cosa que fa que tot agafi força. També ens encanta parlar d’emocions.

Canten sempre en anglès. Per què i hi ha ganes de fer-ho en català.

Els nostres referents musicals de tota la vida han sigut en anglès. Tots tres escoltem molta música en anglès des de ben petits i és com millor ens movem en aquest estil en concret. Però sí, de fet hi estem treballant.

En poc temps han actuat en escenaris interessants com la Fàbrica Damm, Porta Ferrada o els Jardins de Pedralbes. Esperaven aquest èxit tan aviat?

Sí, i no. A l’inici fa por no saber què passarà, però som conscients de la feina que hem fet i fem (inclòs amb l’anterior projecte) i al final és fruit de l’esforç i la disposició de tots tres. Sempre fa il·lusió tenir oportunitats boniques. Encara queda molt per davant.

Quina fita es marquen?

Treure un disc nou el 2024, i potser introduir el català en algunes cançons.