El contrabaixista Josep Quer recopila dotze peces a «Profiteroles musicals»

El contrabaixista Josep Quer (Vilafant, 1943) acaba d’editar un nou treball discogràfic, Profiteroles musicals on ha recollit dotze peces d’estils diversos. Enregistrat a l’estudi Ruticbucrecords, la factoria musical de Carles Monfort i Mar Bonay a Figueres, l’han acompanyat en aquesta nova aventura Santi Escura i Mar Bonay, al piano; Adrià Bardera, a la guitarra i, finalment, Pere Mateu.

Josep Quer és un intèrpret molt vital i actiu, que segueix enamorat d’un ofici que ha estat, per a ell, vida. En aquest darrer treball, on també se’l sent cantar, inclou peces amb història. Parlant-ne destaca Braços en creu de Fages musicada per mossèn Josep M. Albert i Lamento, «dedicada a un gran contrabaixista finès que va fer música contemporània per contrabaix» i amb el que mantenia amistat. També inclou Les Salines de Felipe Campuzano, L’emigrant d’Amadeu Vives amb lletra de Verdaguer i Asturias d’Albeniz. Parla, a més, de l’anònim Romanza, d’estil sudamericà, que tocava amb violí en els balls de diumenge al Casino i que li va arranjar el compositor de sardanes Comín. Perduda durant anys fins que Josep Maria Surrell li va recuperar, ara ell l’ha adaptat al contrabaix. Al disc trobem dues peces seves: En Cuet inspirat en el gos d’un familiar i dedicat al Museu del Joguet, i Irantzu, per la seva neboda política.

D’altra banda, Josep Quer rebrà un homenatge el maig, tot coincidint amb la festa del Roser, al municipi garrotxí de Maià de Montcal que Ernest Lluch va batejar com «la Garrotxa de l’Empordà». El contrabaixista sempre hi ha mantingut un vincle especial. Fa més de quaranta anys, va anar-hi acompanyant al seu cosí capellà per conèixer el rector del poble i es va trobar un poble amb molta vida social: «És un punt sensible perquè recull tots els poblets de l’entorn». En aquells temps, Quer havia deixat la Maravella entrant a treballar en un banc on va restar-hi tres anys. Li van suggerir, aleshores, d’obrir una sucursal a Maià: «Com no hi havia local anava a fer de banquer al costat de l’escola -hi portava el contrabaix- i vam quedar amb la mestra que els hi faria classes de música als nens al sortir de classe». Aquest va ser l’inici del seu idil·li amb Maià que encara dura: «Animat per mossèn Joan Carreras tocava a l’església cada any per la festa i per Nadal, fins i tot quan estava a Euskadi o als Estats Units, i encara hi vaig, és sagrat». Josep Quer diu «haver quedat molt impregnat d’aquella gent, és un altre tarannà, molt acollidor». El músic assegura que «els hi tinc molt afecte i carinyo» i no descarta que el dia de l’homenatge toqui alguna peça de Profiteroles musicals.