Una crida popular treu a la llum fotos antigues inèdites de l’Escala

Dos nuvis miren fixament al fotògraf amb un rictus formal. La núvia aguanta els guants amb una mà i, amb l’altra, agafa el braç del nuvi que sosté un puro entre els dits. Al seu voltant, una munió de veïns i familiars, segurament convidats a la cerimònia. N’hi ha que llueixen vestits de festa, algunes senyores arracades gens discretes. Aquesta fotografia testimonia un instant fugaç d’un casament a pagès, als masos de les Corts. Es va fer l’any 1930. L’autor, desconegut. Potser era un fotògraf ambulant, potser un familiar. Es conservava, però, dins la col·lecció d’Esperança Noguera i ara, també, dins el fons de l’Arxiu Municipal de l’Escala juntament amb més de tres mil imatges més rescatades dels calaixos dels veïns del poble que han estat digitalitzades i ara ja es poden consultar.

Aquest ingrés en massa de fotografies respon a una crida feta pel mateix Arxiu fa un temps amb l’objectiu de fer un llibre amb l’editorial Efadós, dins la col·lecció «Catalunya Desapareguda» i que just es va presentar, amb molt bona acollida, diumenge passat dins la Vila del Llibre. D’aquest miler d’imatges habitades per escalencs que van viure des de principis del segle XX fins a la dècada de 1970, se’n van seleccionar tres-centes setanta-cinc i han estat agrupades sota el títol L’Escala Desapareguda. Els textos que apareixen són obra de l’arxivera i directora del Museu de l’Anxova i de la Sal, Lurdes Boix, gran coneixedora del passat del seu poble i qui agraeix, vivament, «la generositat» de la gent. Entre totes les imatges cedides, ella en destaca una pel seu «valor històric»: una fotografia on es pot contemplar diverses persones en el camí que unia Sant Martí i l’Escala. Sembla talment una imatge feta des de les alçades que permet albirar la fixació de les dunes d’Empúries. La signa l’aclamat Josep Esquirol, el gran fotògraf escalenc. Té format postal i formava part de la col·lecció d’Eulàlia Badia. Sorprenentment, Lurdes Boix confessa que en desconeixia la seva existència.

Com afirma la mateixa autora en la introducció, l’Escala sempre ha estat un poble afortunat en el que té a veure amb la documentació gràfica del seu passat. Al ja esmentat Josep Esquirol, se li pot sumar Joan Lassús, Jacques Leonard, Vernon Richards o, molt més proper al nostre temps, el mateix Miquel Bataller. «Faltaven les fotografies familiars, fotografies anònimes o d’autors desconeguts que reflecteixen també la vida quotidiana del nostre poble», valora tot reconeixent que aquest oferiment generós per part dels veïns suposa recuperar records «abans que es perdin definitivament». Es tracta, afegeix, «d’un llegat que ens ajuda a conèixer-nos més bé a nosaltres mateixos com a societat i, per tant, a ser més lliures i a projectar-nos vers el futur i el món».

En el pròleg del llibre, el poeta Carles Duarte insisteix amb aquesta idea: «Per comprendre qui som, cal saber d’on venim». Les fotografies, segons ell, ajuden a mirar enrere «perquè ens acompanyen pels camins de la memòria fins a retrobar emocions que fonamenten la nostra mirada i sense les quals no podem entendre ni explicar l’ara». L’Escala Desapareguda, confirma, «és fruit d’un treball minuciós» que el regidor de Cultura Rafel López ha empès i on també han col·laborat Eulàlia Badia, Mariona Font i Jaume Badias. Les fotografies que el componen s’agrupen per capítols temàtics: el territori i els nuclis urbans; la pesca i la salaó; la vida a pagès als masos de les Corts, Cinclaus, Vilanera i els Recs, els oficis i les indústries de salaó i les de gènere de punt; les festes i tradicions; les institucions; la cultura i les associacions i, finalment, els serveis i el turisme.