«A l’hora de crear, tot és investigació, jo treballo amb la vibració de cada paraula, de cada nota»

Aquest és un bon any per a Melissa Sanley. Després d'editar al complet l'àlbum The best in us ara torna amb nou projecte, Ladylight. Noves cançons, un so més madur i unes lletres novament positives i amb una profunditat que busquen explorar l'ànima humana.

Melissa Sanley acaba de llançar el seu nou àlbum, Ladylight, un treball amb onze cançons narrativament potents on es copsa la maduresa d’aquesta cantant i compositora rosinca. La carta de presentació ha estat un videoclip de la peça «Queen Street» rodat a Londres.

Com ha concebut aquest nou treball?

Han estat tres anys de treball amb l’equip de Nova York i el que m’agrada és que potser els missatges són més profunds que l’anterior (The best in us). Tot es basa en històries reals i, des de la primera cançó fins a l’última, tot té una història, una s’enllaça amb l’altra. El meu estil continua sent positive pop, intentant donar sempre un missatge positiu a través de temes bastant profunds com Sound of my soul que parla de l’ego, quan aquest pot amb tu però després tu pots amb ell o Strong of love que parla de dues ànimes que es van retrobant d’una encarnació a una altra, la puresa d’aquest amor tan profund i de tant de temps.

Com definiria Ladylight?

Com aquesta llum que tothom porta dins. El que intento és que s’expressi a través de la barreja d’estils que sempre treballo. Sempre dic que si jo poso aquest punt de llum i a algú altre se li desperta un altre punt de llum... per empatia anem brillant entre tots fins a crear un cel d’estrelles.

Diu que les noves cançons evoquen històries reals?

Són temes que feia molt temps que tenia al cap. Tenia molt clar què volia expressar, sobretot escoltar-te a tu mateixa i interioritzar el màxim possible per expressar des de l’ànima. Agafar i dir: què he viscut jo aquí. A vegades no ho he viscut jo directament, però a vegades una història propera t’inspira. És el cas de Don’t make the angels cry que és la història de tantes persones que no s’accepten o que fan mal a tercers o a ells mateixos. També els pensaments et poden dur a depressions. És com els àngels que ploren perquè ells veuen el miracle que ets. Al final de la cançó la persona s’adona que tots som llum i part de l’univers. Hauríem de veure com de màgic som i que el poder és dins nostre.

Copso certa voluntat narrativa al llarg de tot l’àlbum.

Sí, sí, de principi a fi. És com si fos una pel·lícula o un llibre.

També una maduresa en el so, en la veu, en la intenció.

Tothom m’ho diu i em fa molt feliç. Potser noten aquesta diferenciació de maduresa musicalment, a part de les lletres, que aquí sí percebo un pas més, més profunditat. Jo soc molt minuciosa. Agafo una cançó i fins que aquesta no tingui tot el seu cos, la seva història... Que després, la pròpia cançó et va parlant i guiant, però és molta dedicació perquè cada paraula i nota estigui al seu lloc, segons el meu criteri.

Les lletres són seves.

Sí, música i lletra. Cert és que Alex Forbes sempre forma part de la meva música i amb ell, Maken Row, Matt Cusson i Jerry Barnes, entre tots, han donat la seva màgia.

Un equip, però molta feina.

Moltíssima. Jo treballo amb la vibració de cada paraula, de cada nota. A l’hora de crear tot és investigació, no és només la part artística sinó que intento investigar el que he fet, ho veig des d’una altra perspectiva, més científica, i després ho barrejo amb la part artística. És cert que treballo amb un equip de persones, amb una trajectòria impecable, que ja em coneixen, que tenen el mateix propòsit de positivament a la gent a través de la música. Som melodies en dansa i ens afecta directament. La gent és zero conscient d’això.

Són lletres amb esperança.

Sempre. Alguns són complicats com Break the chain inspirat en el tràfic de persones. He ofert la cançó a la Fundació Sonrisas de Bombay amb la qual col·laboro fa anys. Vull fomentar una causa d’un tema tan complicat com aquest però intentant donar aquest punt d’esperança i llibertat. La misèria ja existeix i és horrible, però jo en parlo amb un punt alliberador, que aquestes persones sotmeses a una esclavitud tinguin l’esperança que es poden alliberar, que poden tallar aquestes cadenes. Si la música pot ajudar...

Ja ha previst els primers concerts de presentació de l’àlbum?

A partir de novembre començarem a organitzar-los i en farem a Anglaterra, als Estats Units i al nord d’Europa. Hi ha moltes ganes, molta il·lusió perquè és un show totalment nou, potent i diferent.

Que cal preparar intensament.

Sí, una cosa és un concert i l’altre, un espectacle amb el qual vols fer arribar al públic tot allò que vols dir, que els hi arribi emocionalment i que també el disfrutin, que vegin una energia totalment diferent.