El Museu Belvedere de Viena acull des de divendres passat 28 de gener i fins al 29 de maig l’exposició Dalí-Freud. An Obsession, amb préstecs provinents de fons com la Fundació Dalí, el Museu Dalí de Florida, el Museu Freud de Londres o el Museu Thyssen de Madrid, entre altres col·leccions. La mostra s’inaugura avui amb la presència dels Reis d’Espanya.
L’exposició, comissariada per Jaime Brihuega, professor d’història de l’art, inclou un centenar d’obres i documents. S’hi poden contemplar peces tan emblemàtiques com Acadèmia neocubista, Cignes reflectint elefants, Gradiva descobreix les ruïnes antropomorfes, El joc lúgubre, “Paranonïa” o La Solitud. La Fundació Dalí no només hi ha prestat tres obres: l’oli Pa antropomorf, Retrat de Freud i un dibuix preparatori Estudi per a Metamorfosi de Narcís i documentació diversa, sinó que també hi ha contribuït amb el seu assessorament científic.
Dalí, de ben jove, es va sentir fascinat per les teories de La interpretació dels somnis de Freud, un clar referent per als surrealistes. Després de diversos intents sense èxit de conèixer Sigmund Freud, Dalí s’hi va poder reunir el juliol de 1938 a Londres gràcies a la intermediació de l’escriptor Stefan Zweig i el mecenes Edward James. El pintor li va mostrar l’oli que acabava de completar, Metamorfosi de Narcís que, segons ell, calia contemplar al mateix temps que es llegia el poema homònim. Ambdues creacions eren el resultat d’aplicar el seu mètode paranoic-crític d’interpretació de la realitat. Freud no va dedicar massa atenció a les explicacions de Dalí però la contemplació d’aquella pintura va fer esvair els prejudicis que tenia envers els surrealistes.
La influència de Freud en Dalí, molt important en el seu període surrealista, continua al llarg de la seva trajectòria, i és ben present en un apartat especial al primer pis del seu Teatre-Museu de Figueres.
