Per a molts les matemàtiques són un os dur de rosegar. Per al físic empordanès Bernat Espigulé (Figueres, 1989) són un món fascinant. Tant que durant el confinament va integrar-se a l’equip d’Eric Weisstein, creador de l’enciclopèdia en línia MathWorld, al Wolfram Research, una empresa multinacional nord-americana que crea software científic pel món universitari i empresarial, per gestar el projecte History of Mathematics per al Museu Nacional de les Matemàtiques de Nova York (MoMath). Es tractava de construir una galeria virtual des d’on resseguir les petjades d’alguns artefactes matemàtics al llarg de la història i de les cultures. «Veus la connexió antropològica de les matemàtiques i com han anat influint en moments claus de la història», diu Espigulé. Aquest projecte divulgador de coneixement, amb clara vocació pedagògica i d’accés lliure, es va presentar fa poc.

Aquesta galeria virtual (blog.wolfram.com) conté més de setanta artefactes dividits en exposicions virtuals, agrupades en nou àrees temàtiques generals de les matemàtiques: recompte, aritmètica, àlgebra, el teorema de Pitàgores, geometria, nombres primers, π, poliedres i educació matemàtica. Cadascuna de les nou exposicions virtuals ofereix una breu descripció textual d’una àrea matemàtica i el seu context històric, juntament amb la navegació a altres exposicions, miniatures clicables per a artefactes individuals dins de l’exposició i una línia de temps.

Bernat Espigulé explica que durant la primera fase de treball va dedicar-se a «crear contingut interactiu per objectes històrics i amb cert valor matemàtic per relacionar-los amb els altres seleccionats». Alhora calia generar línies cronològiques en el temps «des d’una perspectiva més física». Posteriorment, se li va proposar generar activitats més educatives, pensades per a estudiants de secundària. En total va imaginar set viatges d’aprenentatge -dels vuit que hi ha- molt visuals i pràctics que exploren idees matemàtiques a través de les cultures i del temps. «Vaig tenir molta llibertat en seleccionar els temes», afirma el físic i matemàtic qui reconeix haver-se submergit en desenes de llibres i fins i tot moltes referències i bibliografia, vinculant conceptes i introduint les fonts «per obtenir més informació».

Els viatges d’aprenentatge són realment seductors i proposen recórrer el món i el temps a través dels jocs antics d’atzar; els mètodes de recompte de la cultura Moche o els pesos i mesures a l’antiga Mesopotàmia. També conviden a fer deures amb tauletes d’argila, papirs, tauletes de cera, tires de bambú i escorça de bedoll; fer volar màquines superant la llei del cub quadrat o endinsar-te en l’obra del matemàtic del Renaixement italià, Luca Pacioli, qui va treballar amb Da Vinci.

Malgrat que les matemàtiques sempre li havien cridat l’atenció, Bernat Espigulé va acabar decidint, al darrer segon, fer la carrera de Física a la UAB. Mentre la duia a terme, va estudiar un any a Califòrnia (EUA) i dos a Heidelberg (Alemanya). Aquí va començar a investigar les matemàtiques i la geometria numèrica perquè li permetien fusionar-ho amb altres interessos com el disseny i l’arquitectura. També va ser quan va entrar en contacte amb Wolfram Research, empresa amb la qual va treballar tres anys, fins al 2017, quan va iniciar un màster en matemàtica avançada a la Universitat de Barcelona i va reprendre recerques en geometria fractal, concretament arbres fractals, iniciades quatre anys abans. De fet, en aquests moments està meditant si dedicar la seva tesi doctoral a aquest tema. La voluntat és no haver de marxar fora del país i «fer una vida nòmada com la majoria d’acadèmics, seguir vivint a Sant Climent Sescebes, envoltat de «moltes traces de civilitzacions antigues».

History of Mathematics li ha aportat a Espigulé molts bons moments. Just abans de visitar per primer cop el MoMath, el 2019 va passar un semestre a l’Institut de Computació i Recerca de Matemàtiques, a la Universitat de Brown on va conèixer a un dels amics matemàtics de Salvador Dalí, Thomas Banchoff, amb qui va compartir anècdotes sobre el pintor. «El món és petit», conclou, encertadament, Espigulé.