La mort de les flors és un projecte transmèdia centrat en visibilitzar els trastorns i malalties mentals i emocionals des d’una perspectiva agredolça. L’objectiu és «desestigmatitzar» aquesta problemàtica que la societat amaga i de la qual evita parlar-ne. Rere aquest projecte, impulsat per un grup d’estudiants del grau de Comunicació Audiovisual de l’escola universitària Eram de Girona, hi ha una part d’ADN altempordanès, ja que dins l’equip que el promou destaquen Jaume Casals, que fa les funcions d’ajudant de direcció, i Anna Caritg.

El primer esglaó d’aquest projecte, que vol convertir-se «si és possible» en una web sèrie a curt termini, és el rodatge de l’episodi pilot que s'ha fet, justament, aquest dimarts 30 de novembre en un tanatori de Figueres on enregistraran la mort d’un dels protagonistes. El pilot, que tindrà una durada aproximada d’uns quinze minuts, compta amb un pressupost molt baix però amb la col·laboració d’un equip humà que abasta quasi una vintena de persones d’edats molt variades. El nucli principal, però, són nou persones. A banda de rodar a Figueres també rodaran quatre dies a Can Saguer de Pals.

Un punt de vista real

L’argument del pilot parteix de la història de sis persones que viuen en un centre on reben tractament psicològic de la mà d’un professional de dubtosa procedència. Els joves, tots ells, pateixen malalties mentals, sigui la síndrome d’asperger, l’autisme o el trastorn obsessiu compulsiu. Jaume Casals assegura que «ho tractem de la millor manera possible donant-li un punt de vista real perquè és un tema important del que cal parlar i més després d’haver viscut el confinament i les quarantenes». Casals no amaga que li han volgut donar un toc més despreocupat per evitar el drama.

L’argument de l’episodi pilot i del que vol ser la web sèrie se sustenta en un dens treball de recerca i documentació que es va estendre durant un any. Al llarg d’aquest temps, els estudiants van contactar amb persones que han patit o pateixen alguns d’aquests trastorns. «Enteníem que si aquest tema no es tracta amb delicadesa podia ser ofensiu i no és això el que volem transmetre sinó treballar amb seriositat», assegura Casals. De fet, la tasca de recerca va ser tan exhaustiva que el tutor els va proposar de dedicar-li el treball de fi de grau. Les bones perspectives i el potencial que amaga el projecte, fins i tot, han fet que TV3 s’interessi pel resultat així com moltes entitats i empreses especialitzades en aquest tipus de trastorns. La idea de l’equip és projectar el pilot en diferents festivals i concursos i aconseguir recursos econòmics per tirar endavant la web sèrie. «Estem segurs que té potencial i volem menjar-nos el món perquè sabem que pot funcionar», afirma rotund Casals.

Una part important del projecte se sustenta, evidentment, en els actors que li donaran vida. Alguns d’aquests són estudiants d’arts escèniques del mateix centre universitari i d’altres els van localitzar a través d’una pàgina d’Instagram d’actors o a través de coneixences. Tots ells treballen per amor a l’art, sense cobrar ni un cèntim, només cobrint-los les despeses de transport i dietes.

Jaume Casals explica que han triat aquest format de web sèrie perquè volen que el contingut sigui obert a tothom i de franc. «No el volem vendre sinó que sigui visible tant des de l’ordinador com des de d’un mòbil», afirma el figuerenc qui està convençut que si no tira endavant només serà per una qüestió de falta de recursos econòmics. En aquest web, l’usuari trobarà tots els episodis penjats, a banda de molta més informació complementària de tots els personatges, entre ells una de les protagonistes que apareix escrivint un diari del seu dia a dia. La pàgina web ficcionarà aquest diari. Aquesta web sèrie s’inspira, en part, en la sèrie de televisió americana de comèdia, que pertany al gènere del fals documental, The Office. D’aquesta n’han extret la idea de fer una mena de càpsules on els personatges representen un breu monòleg parlant directament a càmera.