Portbou homenatja Marian Roman, testimoni gràfic de la història del poble

Si la història gràfica de Portbou es pot resseguir amb fidelitat, és gràcies a Marian Roman (1936) i la tasca que va fer retratant el paisatge humà i geogràfic portbouenc. «La seva ha estat una feina importantíssima i ja era hora que li féssim un homenatge, encara que sigui una pinzellada», admet la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Portbou, Mònica Quintana. Un homenatge que s’ha traduït en una petita exposició de fotografies seves relacionades amb la Casa Gran i el món ferroviari a la Sala Walter Benjamin, amb motiu dels trenta anys de la publicació del llibre de Maria Mercè Roca, i en ser el pregoner de la festa d’estiu.

Marian Roman, qui va ser present a l’acte d’inauguració malgrat la seva salut delicada, és fill de Portbou. El seu avi i el seu pare eren pesador de duanes i factor de l’estació de ferrocarril, respectivament. Ell mateix, després d’estudiar el batxillerat a Figueres i de fer el peritatge elèctric a Barcelona, va tornar a Portbou i va treballar durant tres dècades a l’oficina de canvi ubicada a l’estació. El seu fill, Carles Roman, recorda que, als anys setanta, va obrir una botiga de fotografia que va mantenir uns vint anys. Va ser així com va començar a fer reportatges de tots els esdeveniments que es vivien al poble conreant una fotografia molt documental. «Viure a Portbou era la seva il·lusió i també li havia agradat molt anar al mar, li encantava remar cosa que el va fer molt conegut», rememora Roman qui afegeix que havia fet, fins i tot, algunes pel·lícules Super-8, moltes de caràcter familiar.

Marian Roman, a qui li agradava també dibuixar, no només feia fotografies sobre Portbou i la seva gent, també en col·leccionava. Les anava a buscar arreu i, fins i tot, demanava que li’n busquessin. Ho va fer durant molt temps cosa que evidencia el gruix del seu arxiu. La imatge més antiga data del 1880 i un miler d’aquestes, que retraten perfectament la vida i l’esplendor del poble fronterer, es poden consultar a Arxius en Línia, ja que fa uns anys van ser digitalitzades pels responsables de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. «La família vam pensar que era una manera pràctica de poder consultar l’arxiu del pare», comenta Roman. Un arxiu, afegeix, que té un cert punt caòtic i del qual no saben ben bé el nombre exacte de documents que conté, entre fotografies pròpies, postals i negatius, però que permet resseguir el naixement de Portbou i la seva evolució.