Se'm fa estrany d'acceptar la pèrdua d'un amic i parlar d'ell en passat. En Howard Croll ho ha estat de tots nosaltres, els seus companys i companyes de l'agrupació cultural Atenea de Figueres. Lleial, atent, generós, d'una honestedat i bondat inqüestionables, ha treballat activament pel projecte cultural que ens uneix. La seva absència ens deixa un buit immens i una profunda tristesa.

Fa molts anys que va deixar la seva Anglaterra natal i, com a professor d'anglès i traductor, va arrelar a Catalunya. En coneixia tots els racons com el palmell de la mà; els autòctons quedàvem sovint bocabadats quan en la conversa emergien els seus coneixements geogràfics, històrics, artístics, de qualsevol contrada del nostre país.

Els seus interessos cívics i culturals eren múltiples: la llengua, la literatura, l'art, la música, la natura i el medi ambient, la política i la seva repercussió social...

Perfeccionista com era, sempre analitzava fins a l'infinit una expressió lingüística, una construcció gramatical abans d'emprar-la o escriure-la, i ens en demanava l'opinió.

Trobaré a faltar aquelles converses sobre aquest tema, que també a mi m'apassionava. Al voltant d'una taula i compartint sopar amb els companys (quan es podia), parlàvem de tot, i les seves anàlisis eren sempre precises i afinades. Un home íntegre, un home bo, que posseïa qualitats que embellien el seu tarannà senzill i discret.

Aquest dissabte, a la sala de cerimònies de la Funerària Empordanesa, l'hem acomiadat un grup de companys amb l'escalf de l'amistat sincera i sentint les melodies que ell estimava. Amb la pau harmònica de la música de J. S. Bach, de fons, li diem: a reveure Howard! Sempre et durem al cor!