Alba Padrós i Max Pérez treballen per donar visibilitat a l'obra i pensament de Francesc Pujols així com a altres filòsofs catalans. Creuen, però, que Pujols té la particularitat que, «malgrat ser un filòsof seriós és també un personatge que cau simpàtic». «Ell entenia la broma com un mecanisme pedagògic», diuen. Així, reivindiquen el personatge des dels dos vessants: la del pensament i l'anecdòtic.

Com van localitzar la documentació?

Estàvem remenant els inèdits i ens va sobtar d'entrada que hi havia un pilot de papers que no parlaven de filosofia, sinó de la seva vida, de la dona, dels fills, de la minyona, també, era una cosa una mica peculiar.

Són esbossos, però creuen que les cartes van ser enviades?

Segur que sí, perquè en algun moment ell cita la resposta i també hem trobat cartes d'Antich.

Què han fet exactament?

Hem hagut de transcriure els papers i editar-los, donar-los una coherència, cosa que ja havíem fet amb el pròleg de la Matemàtica de la Història. Hem volgut ser el màxim de fidels a l'ordre cronològic que hi ha. No hem afegit res de la nostra part, simplement buscant l'ordre, que fos coherent amb el que diu el mateix text.

Què té de particular tota aquesta documentació?

Que és un text preciós, però a banda d'endinsar-nos en la cambra, en la intimitat de Pujols, també permet rescatar la història d'aquestes dones que tenen un valor enorme, alguna de les quals no són intel·lectuals, però ens ajuden a posar el context històric de la Barcelona d'aquella època, els cercles artístics, el teatre...