23 de febrer de 2021
23.02.2021
L'Empordà
Roses

Toni Blanch, divulgador del patrimoni dels humils

El rosinc ha geolocalitzat 517 construccions de pedra seca al cap de Creus, 360 només a Roses

22.02.2021 | 19:27
Toni Blanch al costat d'una barraca sense nom del paratge de la casa Cremada de Roses amb el seu fill Joan

Toni Blanch és un apassionat de la muntanya. No ho pot amagar. No tan sols perquè va ser soci fundador i durant dotze anys president de l'associació excursionista Cabirols de Roses, sinó perquè s'ha convertit en una mena d'explorador i custodi del patrimoni de la pedra seca a Roses i el cap de Creus. Des de l'estiu del 2019, ha geolocalitzat fins a 517 construccions a tot el cap de Creus, de les quals 360 només a Roses –n'hi ha catalogades 405. Ho ha fet per Wikipedra, el catàleg interactiu de l'Observatori del Paisatge. Gràcies a ell, Roses ja encapçala la llista de municipis a l'Alt Empordà amb construccions d'aquesta mena.

Blanch va néixer a Roses ara fa quaranta-sis anys. És jardiner i treballa a la brigada municipal, però el temps lliure el dedica a caminar per la muntanya. L'excursionisme l'ha viscut sempre intensament, des de petit. Potser per això va implicar-se amb els Cabirols i també ha fet tasques de voluntariat amb els Amics de l'Albera i cap de Creus. Arran d'assistir a un curs de pedra seca al Segrià, va conèixer l'existència d'una aplicació per geolocalitzar aquesta mena de construccions. «A mi ja m'interessava abans perquè havia fet jornades de reconstrucció i tinc un olivar familiar, he estat autodidacta», comenta tot afegint que amb l'excursionisme ja constatava «la densitat de construccions», però alhora se sorprenia davant la invisibilitat que tenia, i que té, tot aquest patrimoni en el nostre territori. «No ens ho podem deixar perdre tot això, hi ha un turisme cultural a qui li interessa», diu.


Toni Blanch davant l'impressionant barraca d'en Malitó de la vall de l'Alzeda, a Roses. Foto: Toni Blanch.


Blanch explica que aquest és un patrimoni fràgil «que cal cuidar». De fet, molts cops ell ha estat testimoni de com moltes d'aquestes construccions han anat caient i desapareixent. Blanch és conscient que no es pot restaurar tot, «però n'hi ha de molt especials» com és el cas de la imponent barraca d'en Malitó de la vall de l'Alzeda. Ell explica que ens hem d'imaginar com si «tot el cap de Creus fos una immensa vinya, amb conreus de grans extensions, on cada finca devia tenir la seva barraca i tot això s'ha perdut». Blanch pensa que almenys hauríem de difondre el que queda i que tothom ho pot fer gràcies a les facilitats d'aquesta aplicació anomenada Pedra Seca amb la que ell geolocalitza i descriu les construccions. Aquesta aplicació ajuda el caminant a saber què hi ha en el territori, quin tipus de construcció és, sigui una barraca, un forn, una construcció per emmagatzemar aigua, una font, un corral, un mur o altres. N'hi ha de sorprenents. Algunes tenen nom. Les barraques es veuen a simple vista, però el que no tant són els amagatalls que s'utilitzaven per al contraban.

Fins avui a l'Alt Empordà hi ha 1.918 construccions catalogades, principalment barraques. Els pobles on se n'han trobat més són Roses (405), Cadaqués (364), Llers (225), el Port de la Selva (186), Vilanant (166) i Avinyonet de Puigventós (115). Aquest explorador rosinc i salvaguarda del patrimoni de la pedra seca ha recorregut milers de quilòmetres del territori del cap de Creus, molts d'ells tot sol pels camps a través, resseguint els mateixos camins que fan les vaques i els porcs senglars. S'ha convertit quasi en una addicció, una «obsessió» positiva. El secret, però, resideix en aquests temps de reducció de mobilitat. «Durant el confinament, i com que no es podien fer sortides en grup, he aprofitat per explorar pam a pam tot el terme municipal», diu. Tot i que no redueix el seu radi d'acció a Roses, perquè també ha catalogat construccions a Cadaqués, el Port de la Selva i la Selva de Mar. No tant a la Garriga.




El rosinc davant una barraca del paratge de la casa Cremada de Roses. Foto: Maria Velasco.


Blanch està certament sorprès quan veu la llarga llista de construccions que ha trobat i descrit, però també la densitat que hi ha en aquests paratges i que ha deixat enrere la Garriga, zona que fa uns pocs anys encapçalava el rànquing a la comarca. «El cap de Creus ara veus que no te l'acabes, és sorprenent», assegura. D'allò que es troba amb més número són, evidentment, les barraques. La majoria no presenten gaire bon estat de conservació perquè, com explica Blanch, «el tipus de pedra del cap de Creus es degrada molt amb l'exposició a la intempèrie, es desfà literalment, però és inevitable». La majoria d'aquestes barraques són testimonis de la història agrària del país. Van ser aixecades entre els segles XVIII i XIX quan la fil·loxera, que va atacar primer a França, va fer que s'estengués el cultiu de vinya a l'Empordà i tot Catalunya, ja que aleshores era molt rendible exportar vi. «Van fer una ocupació brutal del territori, tant que crec que no ho veurem mai més», explica Blanch qui fins i tot ha trobat barraques on havien gravat l'any de construcció.

Embardissat, a Instagram

Al llarg d'aquest temps d'exploració, Blanch s'ha sorprès de trobar les tres barraques més grans del cap de Creus a Roses: la d'en Malitó, la barraca Gran i la del mas d'en Perafita que disposa de dues cambres. També destaca el pont des Barral o d'en Giraculs, catalogat com a bé cultural d'interès local, que es troba a l'antic camí que connectava Roses amb Cadaqués. «Tot això està oblidat», diu. Afegeix, però, que és un tresor, «patrimoni dels humils», que cal promoure. Ell ajuda catalogant i també el divulga des del seu compte d'Instagram, @embardisat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook