«Per molt desenvolupada que estigui una societat, la part humanística és important»

Ohio és la seva primera distopia, la història d'un món arrasat després de l'Impacte i la seva supervivència. Tenia ganes de provar alguna cosa diferent?Ohio

Sí, ha estat molt buscat i volgut, perquè no ho havia fet mai i també l'editorial (Bambú) en tenia ganes.

Repetiria?

Sí, perquè té punts de ciència-ficció i de thriller. Una mica vaig tirar cap al meu terreny. Vaig partir d'un cert homenatge a Pedrolo, recordant El mecanoscrit del segon origen, que m'havia impactat molt de jove, però en comptes d'un atac alienígena jo proposo un desastre natural de grans dimensions. A part del món distòpic, hi ha tot de trames interiors: el món de les famílies, les relacions pares i fills, temes que m'interessen.

I els efectes paranormals? Apareixen personatges amb poders extrasensorials.

No m'interessen gaire, però a l'hora de veure com podia ser la nova societat sorgida després de l'Impacte, m'hi vaig decantar.

El protagonista és dels pocs que no en té, de poders, però es converteix en la clau de tot.

Exacte, i em permet explorar el tema de la identitat, sempre present a les meves ficcions. Ell ens parla de la supervivència d'un nen separat de tota la seva vida anterior, que es vol conèixer a si mateix.

Que evoluciona.

Sí, primer és un personatge molt passiu, però a Ohio li toca ser actiu contra la seva voluntat perquè ell no és qui diu ser.

Què és Ohio: un refugi, una quimera, una utopia?

Volia fer un món nou que després de la tragèdia no sap com sortir-se'n i intenta copiar les societats del passat. Però van enrere en el temps, no és una societat moderna com la que tenien abans

I amb cert regust de western

Sí, també en l'escenografia, perquè jo imaginava un món on no hi ha res i han de viure d'una manera molt més primitiva i manual.

Només els escollits poden accedir a Ohio.

Els que accedeixen a una reserva han de tenir una característica especial. N'hi ha, però, que són escollits, com l'avi Jaume, que està invàlid però que havia tingut un passat intel·lectual i que l'he fet pensant en un Jaume Cabré de més de noranta anys, com un supervivent de la cultura anterior.

Ohio es regula amb lleis antigues, però entra en contradicció.

La idea és que per molt que una societat estigui desenvolupada, la part humanística és molt important, ho és ara i ho serà en el futur. També la bondat, la complicitat entre les persones que són valors universals que cal protegir.

Valors que també apareixen a E.M.

Crec que la primera novel·la va publicar-se fa quinze anys i és l'única que tinc de llibres en sèrie. Tot va venir arran de l'èxit de L'anticlub i fins ara ( E.M. és el sisè llibre), i encara en quedarà un.

En aquest, un dels joves protagonistes pateix esclerosi múltiple. Per què escull parlar d'aquesta malaltia?

Vaig tenir contacte amb la Fundació perquè buscaven un autor de juvenil per escriure una novel·la que en parlés. Jo mai he fet, ni faré, crec, novel·les temàtiques. A E.M. la malaltia hi és present, però hi ha altres subtrames.

Coneixia bé l'esclerosi?

En sabia alguna cosa, però com tots. La Fundació em va presentar un jove, en Ramon, que ara té 18 anys i als 14 ja li van diagnosticar amb el primer brot. Vam parlar llargament i una mica la malaltia i l'evolució de l'Enric Mitjà, personatge antagonista que ja existia en les altres novel·les i que serà qui la patirà, és la d'en Ramon: la seva reacció, la manera de veure les coses, els dubtes...

Les malalties generen els sentiments més purs, més humans.

Et sents vulnerable. L'Enric se sentia el rei del món i ara s'adona que sol no pot anar per la vida.

Amb aquest llibre també es pot riure molt i de moltes coses.

És una sèrie d'humor, però a tots els llibres hi ha un contingut social molt important i sempre diferent.