El 28 de desembre, diada de Sants Innocents, Joan Manuel Soldevilla i Josep Maria Dacosta, amb la col·laboració de Pere Carrasco i Abel Granda, van presentar una nova edició del Dia Mundial de l'Orgull Figuerenc, acte en el qual van passar revista a fets i personatges que han estat protagonistes a la ciutat durant l'any. Heus aquí un resum del balanç ofert a l'auditori dels Caputxins.

3

El Dia Mundial de l'Orgull Figuerenc repassa els records del 2019

1. Comercial i gastronòmica

Figueres, meca del comerç i del bon menjar, ha celebrat l'aniversari de dos establiments emblemàtics, un parell de botigues familiars que han arribat als 150 anys de servei. Es tracta de Calçats Roig, a la Rambla, i de Ca l'Alegrí, al carrer Peralada. L'efemèride és digna d'elogi, sobretot en aquest moment de grans canvis en el sector comercial.

Pel que fa a la gastronomia, el Museu Empordà va acollir l'excel·lent exposició El País dels Cuiners, que explicà l'evolució i la revolució de la cuina a partir dels mítics restaurants Duran, Motel i El Bulli, on es cuinaren propostes que sacsejaren l'art del bon menjar. Els comissaris foren Josep Algans, Manel Gràvalos i Francesc Guillamet. Les Guies de Figueres efectuaren diverses visites guiades per fer gaudir el públic.

2. Oli en un llum

Després d'un temps de no portar-se a terme, es recuperà la presentació del primer oli de l'any, en la qual participaren trulls de la Denominació d'Origen Protegida Oli de l'Empordà, formada pels trulls d'Empordàlia, Masetplana, Ylla, Serraferran, Mas Auró i Celler Cooperatiu d'Espolla. El tast anava acompanyat amb pa de Tramuntana del Gremi de Flequers Artesans de Girona i del gelat d'oli d'oliva verge extra de la DOP Oli de l'Empordà, elaborat pel mestre gelater artesà Hervé Corvitto, de Gelats Angelo. A més, els trulls van fer una donació de cent litres d'oli al Banc dels Aliments.

Un dels encerts fou ubicar-lo en un dels llocs més concorreguts els dissabtes a Figueres: la plaça Catalunya, entre el mercat i l'escultura Drac i sant Jordi de Mercè Riba. L'acció forma part de l'objectiu que Figueres es consolidi com a capital agroalimentària.

3. «Leaving Las Vegas»

Deixant Las Vegas és el títol de la pel·lícula que semblava una premonició del que podria passar a la sala de cinema si no es trobaven «les solucions jurídiques i econòmiques necessàries per a la seva continuïtat», segons va informar el govern municipal. El somni iniciat el 6 d'abril de l'any passat, amb la reobertura del conegut cinematògraf, tancat durant gairebé vint anys, semblava que es podia esvair. S'esperava que les negociacions futures poguessin trobar la fórmula, ja que el cinema és precisament «la fàbrica de somnis». El desenllaç feliç -el happy end del cine- arriba al desembre, amb la notícia que signava el traspàs entre la propietat i l'empresa Picking SPI, per reobrir el local, amb l'estrena de Star Wars.

4. Sempre Dalí

El figuerenc més universal continuava present en moltes iniciatives de la ciutat i en la creativitat d'artistes locals i visitants. A les fires de la Santa Creu, l'autèntic despertar de la primavera figuerenca,l'artista Yvonne Heinert va sorprendre amb una de les creus més espectaculars que ha impulsat el Consistori. D'inspiració genuïnament daliniana, la creació hipercúbica emergia d'una peanya floral. Cadascuna de les cares dels cubs mostrava un element propi de la Festa Major de la Ciutat: el capgròs Berruga, el got de l'Envelat, la fulla de figuera...

Diversos actes culturals van aportar més dades sobre la personalitat de Dalí i la riquesa del seu món. El mes de juny, el periodista i escriptor Josep Playà presentava el llibre Fages, Dalí, genis i amics, obra imprescindible per conèixer la relació entre els personatges. L'obertura de l'acte va anar a càr­rec de l'escriptora Maria Mercè Cuartiella. Al mes d'octubre, s'inaugurava l'exposició, impulsada pel professor Fede Luque, sobre l'arquitecte Pérez Piñero, autor de la cúpula geodèsica del Teatre-Museu, la icona de la ciutat. Un alcalde la va qualificar de «la torre Eiffel de Figueres».

El mes de novembre es presentava el documental Salvador Dalí. Diaris de Joventut. 1904-1929, produït per la Fundació Gala-Dalí i realitzat per DocDoc Films, una peça imprescindible per aprofundir en el coneixement i divulgació del gran geni de Figueres.

L'Ajuntament de Figueres va desestimar la compra del pis on va viure Salvador Dalí durant la seva adolescència. En aquest habitatge, encarat a la plaça de la Palmera, el jove pintor va realitzar algunes de les seves primeres obres i el safareig del terrat fou una peça fonamental per a la seva futura carrera artística, tal com revela ell mateix a la Vida secreta.

5. Que es faci la llum

La il·luminació nadalenca de la ciutat és d'inspiració daliniana, realitzada a partir de les postals de Nadal creades pel geni. Una pensada original, pròpia d'una ciutat surrealista, va ser que il·luminessin també les nits del festival Acústica, en concret el carrer Caamaño, que es va convertir en una Walk Sreet. Els llums de Nadal dalinians també van ser presents en el mapping espectacular, que es projectà en la façana de l'antic Escorxador realitzat per l'empresa Depalol Multimedia.

6. Políticament intens

L'any 2019 comportà un canvi d'alcaldia. Després que Marta Felip, el 2018, fou cridada a ocupar la Secretaria General d'Empresa i Coneixement, Jordi Masquef esdevingué alcalde fins a les eleccions municipals. Els pactes postelectorals van portar a la constitució d'un govern quadripartit en el qual Agnès Lladó seria la nova batllessa, amb el suport del PSC, Guanyem Figueres i Canviem Figueres.

7. Bicentenari Monturiol

Enguany s'ha commemorat el bicentenari del naixement de Narcís Monturiol, el polifacètic figuerenc que construí la nau submarina Ictineu, per a la qual innovà solucions tècniques d'interès per al futur de la navegació subaquàtica. El dia del seu naixement, 28 de setembre, s'organitzaren diversos actes d'homenatge i a la Rambla, en l'entorn del monument a Monturiol, voleià un zepelí que evocava la forma de l'Ictineu monturiolià.

8. «Allegro vivace»

A l'alba del dia 1 de gener, es va celebrar la primera sardana de l'any, a l'aparcament del castell de Sant Ferran, amb una notable concur­rència que desafiava el fred i alguns la son amb passos llargs, curts i un vas de xocolata. El mateix dia de Cap d'Any, Carles Coll dirigia el concret d'Any Nou i, amb el seu carisma, va convidar una senyora gran a dirigir conjuntament La Santa Espina. Al mes d'octubre, Figueres, en el concert de ciutat atorgà el títol de Ciutadà d'Honor al músic i contrabaixista Josep Quer, que ha portat el nom de Figueres arreu del món a través de la música.

A la tardor, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà encetava una nova etapa, després d'una trajectòria de 30 anys i 3.500 concerts en els cinc continents. La formació estrenava nom, Orthemis, simbiosi de la síl·laba Or -d'orquestra- i the de theatre (teatre), i que alhora és el nom d'una libèl·lula, animal que identifica el col·lectiu dels seus músics i socis. També presentava el director, Diego-Miguel Urzanqui.

9. Som art i part

La ciutat ha estat un bullidor de propostes culturals i lúdiques. En l'àmbit artístic, Empordoneses celebrà deu anys, el primer decenni en el qual Pilar Farrés i el seu equip han batallat per exposar art compromès amb els grans reptes de la Humanitat, convidant a participar-hi artistes professionals i també ocasionals. La Dolça Tardor celebrà dues edicions -febrer i desembre- que ompliren de joia el Teatre el Jardí. Pel que fa al teatre, la Funcional entusiasmà amb la seva versió de Finestres, basada en els contes de Pere Calders. El Festival Còmic va convidar a submergir-se en un mar de bon humor. Acústica omplí els carrers del centre i col·laborà amb els castellers locals, els Merlots, com a experiència pionera.

10. Benvolguts absents

Entre d'altres, ens han deixat: els artistes Joan Paradís i Ramon Pujolboira, l'activista social Pilar Heras i el periodista i escriptor Rafael Pascuet. Cal lamentar la mort de Juan Luis Fornieles Belmonte, víctima d'un crim ocorregut a la Rambla.

Les ciutats són grans no tant pel nombre d'habitants sinó per com recorden les obres dels seus conciutadans il·lustres. Així, el mes d'octubre, l'Institut d'Estudis Empordanesos organitzà unes jornades en homenatge al polifacètic Eduard Puig Vayreda, que fou alcalde, escriptor i enòleg, i escriví les millors pàgines mai publicades sobre el vi de l'Empordà. Hi participà un dels seus alumnes més coneguts, Josep Roca, que va agrair i alabar el mestratge del seu professor. A la Mostra del Vi de l'Empordà, la Càtedra del Vi i de l'Oli de l'Empordà va seleccionar vint de frases puigvayredanes sobre la vinya i el vi i les va col·locar, en gran format, a la Rambla.