J e suis narcissiste, l'última òpera de la compositora Raquel García-Tomás és una obra d'autoria femenina, amb llibret d'Helena Tornero i posada en escena de Marta Pazos, una òpera bufa que ha estat guardonada en la primera edició dels Premis Alícia de l'Acadèmia Catalana de la Música en la cateoria Interdisciplina. L'objectiu d'aquests reconeixements és donar valor a la música produïda a Catalunya així com a aquelles entitats que fomenten els valors artístics, culturals, socials i creatius de la música.

Je suis narcissiste és una producció d'Òpera de Butxaca i Nova Creació, Teatre Lliure, Teatro Español i Teatro Real estrenada el passat mes de març per commemorar els 25 anys d'Òpera de Butxaca i és una denúncia del narcisisme en clau operística, amb elements d'altres formes del teatre musical, que aconsegueix una cosa tan difícil com és fer riure el públic. Per Tornero, aquest reconeixement és una oportunitat per poder donar visibililitat a l'obra, que connecta molt bé amb l'especador. Tornero es refereix al gènere de l'òpera bufa: «S'ha fet durant molt temps i està bé poder recuperar el gènere», assenyala, sobretot perquè l'òpera contemporània és més dramàtica o abstracta, habitualment, considera la dramaturga.

A Je suis Narcissiste les creadores fan una crítica sense embuts del que aparentem ser però no som a través de l'humor negre. Cal destacar la gran complicitat tant entre música i llibret, del qual la crítica ha destacat la seva capacitat de divertir el públic. A més, l'òpera ha comptat amb la igualment divertida i brillant direcció escènica de Marta Pazos. L'obra parteix d'un humor negre sense concessions, per presentar-nos una organitzadora d'esdeveniments culturals que viu cada dia com si fos una carrera d'obstacles que s'interposen entre ella i la seva felicitat. És una crítica a la realitat actual, en què l'ego creix de manera tan desmesurada que envaeix tots els espais, sobretot els virtuals. La interpreten Elena Copons, María Hinojosa, Toni Marsol i Joan Ribalta, sota la direcció musical de Vinicius Kattah. El vestuari és de Pier Paolo Alvaro.

Un miracle a escena

Tenint en compte que només un 1% de les obres simfòniques que interpreten les orquestres espanyoles són de compositores, segons un estudi de la Fundació SGAE, no és d'estranyar que la dramaturga figuerenca consideri un «miracle poder haver treballat tres dones juntes en aquest projecte que ha fluït perfectament» tal com va reivindicar en el moment de recollir el premi. En la història de l'òpera hi ha molts noms de dona, però l'han escrita homes. Amb estrenes com Je suis narcissiste, que ja s'ha vist al Teatro Español (Madrid) i al Teatre Lliure (Barcelona), s'obren nous camins perquè deixi de ser excepcional que una obra composta per una dona arribi al públic. Tornero es mostra molt satisfeta per aquest treball: «És un plaer haver rebut el premi Alícia de l'Acadèmia Catalana de la Música, dins la categoria Interdisciplina perquè a Je suis narcissiste totes les disciplines van cooperar sempre a favor del projecte. És un premi que ens abraça a tots». Je suis narcissiste havia estat nominada en dues categories: Interdisciplina i Autoria i va compartir aquestes nominacions amb Clara Peya, Benet Casablancas, Rosalía, el Festival Mixtur i Andreu Gallén. El premi a l'Autoria finalment se'l va endur Benet Casablancas i Rafael Argullol per l'òpera L'enigma di Lea.

Aquesta no és la primera incursió de Tornero en l'òpera. La seva relació amb aquest gènere comença amb 4 Carmen, una òpera sobre el mite de Carmen revisat amb ulls contemporanis que es va estrenar al Festival de Peralada . També és autora de les òperes DisPLACE, una òpera de cambra amb la gentrificació com a tema principal de l'argument; produïda per Musiktheatertage Wien, Òpera de Butxaca i Nova Creació de Barcelona. Es va estrenar a Viena 2015.