Dani Alonso va néixer a Terrassa, bressol d'un dels festivals de jazz més antics de l'Estat. Va ser allà on el director del Festival de Jazz de Figueres va familiaritzar-se amb aquesta música. «En una ciutat on no passaven massa coses, el fet d'haver-hi un festival durant un mes sencer i, sense saber-ne, trobar-te concerts gratuïts pel carrer, acaba sent una cosa molt popular», recorda tot assegurant que aquesta va ser la seva porta d'entrada a l'univers jazzístic del qual ha fet professió i passió.
Quan Alonso tenia 18 anys va marxar de Terrassa per anar a estudiar al Taller de Músics de Barcelona. Aleshores no existia l'ESMUC i al Conservatori només s'estudiava música clàssica. Al Taller de Músics va tenir de professor Oriol Burgas, una influència molt important perquè va ser ell qui el va introduir en el projecte de la Barcelona Jazz Orquestra que, des de fa quinze anys, Alonso dirigeix. «Les big bands de jazz, històricament, sempre han funcionat com a escola. Al teu voltant tens gent que toca molt i molt bé i vas aprenent dels solistes internacionals, és la millor escola per fer jazz», explica Alonso rememorant la seva pròpia formació.
Mentre Alonso feia classes amb l'Oriol Burgas, també va integrar-se en diferents combos i va conèixer molta gent jove que tenia, com ell mateix, «ganes de saber més del jazz clàssic i del swing». Alonso reconeix que aleshores no hi havia massa oferta formativa, no com ara que existeixen cinc escoles a Barcelona on es fa jazz. «Sempre ha estat una música molt social», comenta. Així rememora com a l'antiga Cova del Drac o al Jamboree la gent hi anava a escoltar música tot prenent una beguda o compartint moments.
El jazz té els seus orígens en la música popular afroamericana. «Quan va aparèixer als anys 20 i es van començar a enregistrar discos, va fer el boom i s'expandí per tot el món», comenta Alonso tot afegint que l'onada també va arribar a Barcelona. «El primer Hot Club de jazz del món, abans que el de París, va ser aquí el 1935», explica. Cercant-ne els orígens, però, Alonso va apostar per marxar, quan tenia 24 anys, a Nova Orleans, ciutat on neix el jazz i que el té totalment fascinat. Allà va passar-se setmanes tocant amb diferents grups de jazz al carrer i escoltant gòspel i blues. «Em sentia atret per Nova Orleans i va ser una revelació perquè vaig contextualitzar tot el que havia après i sentit», afirma, tot apuntant que «Nova Orleans és una ciutat que ha valorat molt la cultura i l'ha fet servir per atraure molt turisme».
Després d'aquesta vivència, que repeteix cada any, torna a Catalunya i és quan «em replantejo què haig de fer». Va ser aleshores quan va abandonar Barcelona i va triar Girona per viure. Des d'allà es va retrobar «musicalment amb les arrels de Nova Orleans, reivindicant el swing com a música ballable». De fet, ell, juntament amb altres persones, van ser pioners portant el lindy-hop a l'Apolo de Barcelona amb la Barcelona Jazz Orquestra.
Dani Alonso és del parer que a Catalunya i la resta de l'Estat s'ha fet bona feina difonent el jazz. Bona prova d'això són els festivals que s'han anat creant -també desapareixent- en les darreres quatre dècades. Alonso recorda que al Festival de Sitges havien vingut «els números u de la història de la Humanitat»: Count Basie, Duke Ellington, Ella Fitzgerald o Ray Charles. També Louis Armstrong va tocar a Barcelona.
Des de fa cinc anys, Alonso és el director del Festival de Jazz de Figueres on ha aplicat, juntament amb l'equip de Joventuts Musicals, allò que ell mateix vivia a Terrassa: portar el jazz al carrer. La fórmula funciona, com es va evidenciar fa unes setmanes quan es va viure la 25a edició del Festival. Malgrat que aquesta música entusiasma, cada vegada és més difícil que les big bands de jazz, sense suports institucionals, sobrevisquin. Amb la Barcelona Jazz Orquestra, però, Dani Alonso ha compartit moments molt energètics tocant, gravant i vivint amb primeres figures, veritables «ídols». Això ha fet que l'orquestra sigui reconeguda com una de les millors d'Europa. Durant anys han estat la big band resident del Festival de Marciac.
