El Festival Castell de Peralada ha viscut un moment dolç que ben segur, passarà a formar part de la seva història; la seva Madama Butterfly dirigida per Joan Anton Rechi s'ha estrenat avui a la Royal Opera House Muscat. Prop de 170 persones entre direcció artística, equip tècnic, caracterització, vestuari, atrezzo, producció, solistes, direcció musical, cor i orquestra, han viatjat a Muscat on ahir es va estrenar aquesta coproducció del Festival Castell de Peralada amb la Deutsche Oper Am Rhein de Düsseldorf-Duisburg. Amb les entrades exhaurides per als dos dies de funció programades, - l'espectacle s'ha pogut veure aquest dijous 17 de gener, i repetirà el proper dissabte 19 de gener-, el Festival ha portat per primera vegada una producció pròpia a Àsia i s'ha convertit d'aquesta manera en el primer festival espanyol en estrenar una producció pròpia a la Royal Opera House Muscat.
Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada, ha remarcat la excepcionalitat del moment: "la veritat és que estem vivint aquesta expedició com un moment fantàstic i a més, ens permet treballar per promoure una destinació de qualitat a l'estiu a les terres gironines, alhora que ens permet promoure la marca del festival i el seu prestigi fora d'Europa". Aguilà celebra el fet que l'òpera s'hagi convertit en un gènere global; “països com la Xina o el món àrab mostren cada vegada més interès per aquest gènere en les seves programacions i això globalitza un sector fins ara molt occidentalitzat".
El director general de la Royal Opera House Muscat, Umberto Fanni, va convidar al Festival Castell de Peralada a participar a la seva temporada d'òpera 2018-2019 amb una producció pròpia quan el va visitar el 2016. La Madama Butterfly signada per Rechi, obre la porta a futures coproduccions entre el festival empordanès i el coliseu omaní. El muntatge que s'ha hagut d'adaptar a l'espai, s'ha presentat també amb petits canvis respecte a Peralada. Pel director d'escena això no ha esta cap problema; “a vegades les coses canvien per adaptar-se a noves realitats. Els espectacles estan vius, es transformen i s'adapten al lloc, al moment i a l'espai on transcorren". En aquest cas, les diferències amb el muntatge original no han canviat ni han afectat a l'essència de l'òpera; els símbols, com la bandera americana del consultat, ha estat substituïda per un quadre amb papallones, o un altre exemple és que s'ha substituït la paraula whisky per gínger.
Per l'ocasió, s'ha comptat també amb grans veus del panorama líric internacional. La soprano María José Siri s'ha posat a la pell de la jove Cio-Cio-San, el tenor Roberto Aronica ha estat el maliciós Pinkerton, el baríton George Gagnidze en el rol de Sharpless, el cònsol dels EUA; i Veronica Simeoni com Suzuki, criada de Cio-Cio-San. L'Orquestra Simfònica de Bilbao i el Cor Intermezzo / Intermezzo Coros a la Carta estaran sota les ordres del carismàtic mestre italià, Marco Armiliato, qui ha estat impecable amb la seva direcció musical. Han completat el repartiment Elisa Di Pietro (Kate Pinkerton), Vicenç Esteve (Goro), Francisco Crespo (Príncep Yamadori) i Carlos Daza (Bonzo). Destaca el treball d'il·luminació a càrrec de Alberto Rodríguez en un muntatge amb escenografia de Alfons Flores i vestuari de Mercè Paloma.
La narració, situada en el període més obscur de la ciutat de Nagasaki durant la II Guerra Mundial, converteix la tragèdia que afecta a la pròpia protagonista femenina, immersa en la desolació personal, en una tragèdia també col·lectiva, que afecta a tots els personatges de la història. Una proposta torbadora i emocional situada en el poètic univers de la destrucció. La primera part, la historia transcorre en el consolat americà a la ciutat de Nagasaki. Al director d'escena sempre li havia semblat una curiositat que en l'argument d'aquesta història s'unissin una geisha de la ciutat japonesa i un mariner nord-americà, i més si tenim en compte uns dels capítols més cabdals de la II Guerra Mundial. El segon i tercer acte, se'ns presenta un entorn totalment devastat per la bomba, i una papallona atrapada en una tragèdia, alimentada per una falsa esperança, que Pinkerton torni a buscar-la.
El públic reunit a la Royal Opera House de Muscat ha rebut amb molta calidesa aquesta proposta que ha fet aflorar l'emoció entre els assistents. Tanmateix com la extraordinària música de Puccini. Aquesta nit, l'òpera ha citat el món occidental i l'oriental a Orient Mitjà.
Aquest muntatge operístic estrenat a Duisburg el 4 de febrer de 2017, coproducció del Festival Castell de Peralada amb la Deutsche Oper Am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, es va representar al Festival Castell de Peralada el 7 d'agost del 2017, i llavors es va poder veure a la ciutat alemanya de Düsseldorf.
