Alexandre Deulofeu va acabar 'La matemàtica de la història' el 1947, però no la va publicar fins a quatre després. Entremig va viure tot un periple de traves per culpa de la censura que va esquivar, finalment, «eliminant la data de la caiguda de l´imperi espanyol i incloent-hi una cita de Franco». Es va deixar fora, però, un pròleg del filòsof, i bon amic, Francesc Pujols, que ara, després de passar 70 anys amagat dins un armari, veu la llum gràcies a Max Pérez i Alba Padrós, responsables de la seva descoberta i d´un estudi paral·lel.

La presentació d´aquest pròleg «llegendari», publicat per Cal·lígraf, es va fer el divendres passat al Museu de la Tècnica, a Figueres, a càrrec de Sebastià Delclòs. Els assistents van saber que el pròleg l´havien localitzat a la Fundació Francesc Pujols, a Martorell, dins una de les quinze caixes amb manuscrits, també inèdits, que el filòsof va escriure els darrers anys de la seva vida, després de tornar de l´exili. «El manuscrit, escrit a mà i en castellà, estava inacabat potser perquè Pujols va pensar que prou odissea havia passat Deulofeu perquè li publiquessin, per afegir un problema més», comenta Pérez.

A banda del pròleg, Pérez i Padrós han elaborat un estudi introductori que inclou les biografies dels dos personatges, desglossa el seu pensament i la història del text. També analitzen el text del censor «molt divertit» que es trobava a l´Arxiu de la Censura, a Alcalá de Henares i on es constata que un dels motius pels quals no passava la censura era que «es veia una traducció feta des d´una llengua estrangera (el català) plena de gal·licismes».

Arran d´aquesta troballa sorprenent, Max Pérez i Alba Padrós han seguit treballant amb els manuscrits de Francesc Pujols. «Ell va morir el 1962, però es va passar aquells darrers temps escrivint a casa i, com que no podia publicar, tot ha quedat inèdit», diu Pérez que, juntament amb Padrós, ara han fet l´inventari dels documents i han aparegut fins a trenta llibres, un dels quals aviat serà publicat. «Ens hem adonat que no coneixem res de Pujols; era un personatge que no ha estat molt ben tractat, se´l considerava un bromista, però el mateix Dalí el venerava i li va dedicar una escultura». Per apropar-lo una mica més, Pérez i Padrós imparteixen un primer curs de filosofia catalana a la Casa de Cultura de Girona on Pujols i Deulofeu formaran part de l´elenc de «filòsofs abandonats».