El viatge existencial de Lalo, un músic gallec, centra 'Granotes', la primera de les obres que el jove creador figuerenc, Oriol Morales, que presenta a la seva ciutat el dia 4 a l'Auditori Caputxins (21.00 h). L’endemà, amb 'Llançament' a la Cate (21.00 hores) Morales reformula el «radioteatre» per parlar del gran tema dels desnonaments. El dramaturg va participar en diferents obres amb l’Aula de Teatre de Figueres. S’ha format com a actor, dramaturg i director a Barcelona i ara retorna firmant dos textos Granotes i Llançament. Ha col·laborat en l’espectacle de dansa Dust d’AgitArt estrenat a The Place (Londres).

És el primer cop que porta una obra seva a Figueres?

En l’àmbit professional, sí, i és casualitat que ara es vegin dues obres per Fires, són dos espectacles molt diferents. Granotes és una producció pròpia i Llançament és un encàrrec que em va fer l’actriu Rebecca Alabert. En aquest cas soc l’autor del text, però l’ha dirigit en Dani Serra.

Content de tornar, després d’uns anys de distanciament?

Sí, ja fa uns anys que soc fora de Figueres. Vaig marxar per estudiar interpretació al Col·legi del Teatre, després vaig començar a estudiar Dramatúrgia i més tard Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Al principi tenia molt contacte amb la ciutat, perquè formava part d’un grup, però a mesura que començava a tenir feina a Barcelona i vaig muntar la meva primera companyia, Teatre SenseSostre, vaig perdre el contacte amb Figueres. No hi ha moltes possibilitats de crear en l’àmbit professional, però estic molt content de poder tornar.

Els creadors com vostè es veuen obligats a marxar...

Ara comença a haver-hi gent jove, com la gent de Mossegades o la gent d’Agitart, i és molt d’agrair el servei que fan a la ciutat, però penso que, si Figueres vol ser una capital cultural, hauria d’apostar per la creació, no només amateur, que ja ho fa, sinó en l’àmbit professional, perquè aquí anem una mica curts. Si el que es vol és que la gent que ha marxat tornem, falta una mica de suport. Ajudes, però no només econòmiques, sinó amb la creació d’espais de debat, amb la creació d’un públic que estigui pendent dels nous creadors. Això l’Aula de Teatre ja ho està fent ara amb el curs Artista a la vista. Comença ara a haver-hi una generació de gent que aposta per una nova manera d’entendre el teatre a la comarca perquè, si no, sempre tens la sensació que fas teatre a la capital o no tens res a fer. Està molt bé descentralitzar i diversificar l’oferta.

Les dues obres són molt diferents, però recents.

Sí, Granotes, la vam fer fa dos anys, és la meva pràctica final de l’Institut del Teatre i després l’hem portat a La Pedrera, a La sala Becket, al Festival TNT de Ter­rassa i està al final del seu cicle. Ara venim a Figueres, a l’estiu la portarem a Galícia, però es comença a acabar i Llançament està al principi. S’acaba d’estrenar a La Planeta de Girona i és interessant que es trobin aquests dos espectacles en moments diferents.

Com neix Granotes?

Granotes és un espectacle fet conjuntament amb l’Aleix Plana que ha intervingut com a ajudant de direcció i amb el tema dels vídeos que s’hi projecten. Sempre hem parlat del tema de la tensió entre el camp i la ciutat. Jo vaig viure divuit anys al Far d’Empordà, ara fa deu anys que visc a Barcelona i penso que sempre hi ha aquesta tensió entre les llibertats, les petites estructures del camp, la tendència aquí a ajudar-se i a cuidar-se enfront de la gran estructura de la ciutat que t’aporta moltes coses positives, però a la vegada també t’oprimeix.

Quina història explica?

Arran d’un viatge a Galícia, vam escriure una història d’amor on el menys important és la història d’amor. Un noi explica que la seva xicota se’n va anar un dia de viatge i no va tornar mai i arran d’aquesta pèrdua se’n va a viure a una casa enmig del no-res. Allà descobreix que hi ha una altra manera de viure. Mostra el pas d’un home de ciutat a una persona integrada a la natura. El que busco ara, com a creador, és poder explicar històries petites, de personatges petits, però molt reconeixibles, que a la vegada parlen de coses molt grans.

A Llançament, què hi trobarà l’espectador?

La Rebecca volia fer un espectacle i tenia al cap la idea de fer radioteatre, una idea que m’havia agradat moltíssim sempre. Pensant en això vaig escriure un text sobre els desnonaments, on el protagonista es llança per la finestra i a la vegada posem un bar i dues noies que han quedat el cap de setmana i parlen d’aquest tema. El públic va a veure la retransmissió d’una obra per la ràdio i està pensada perquè la puguis escoltar en directe -Ràdio Cabanes la retransmet el dia 5- i perquè el públic que la va a veure al teatre tingui un punt afegit en veure-la en directe.